Les seqüeles de les eleccions autonòmiques i municipals han fet tornar a primera plana la qüestió del Senat, la seva viabilitat, la seva condició de refugi de perdedors, el seu incompliment com a cambra de representació territorial, la seva necessària reforma per alguns i la seva desaparició per a altres. El debat ha tornat per la decisió del PP de proposar com a nous senadors per designació parlamentària a Luisa Fernanda Rudi, José Ramón Bauzá, Pedro Sanz o Alberto Fabra, tots ells presidents autonòmics fins al 24 de maig, així com a Rita Barberá, exalcaldessa de València. En àmbits populars veuen la polèmica «absurda, estèril i inútil», en paraules del seu portaveu al Congrés, Rafael Hernández, i valoren l'experiència territorial i la «saviesa» dels seus candidats.

Més valoracions

Els socialistes es divideixen entre els que, com el seu portaveu a la cambra baixa, Antonio Hernando, acusen el PP d'usar el Senat com «aixopluc» per a presidents perdedors d'eleccions, i els qui, com la diputada Meritxell Batet, veuen amb bons ulls que persones amb experiència en càrrecs autonòmics ocupin els seus escons. No en va, en ells ja se senten des de fa temps antics mandataris autonòmics del PSOE com Marcelino Iglesias, Francesch Antich, José Montilla i Joan Lerma, tots ells designats pels seus respectius parlaments regionals. Des d'altres formacions, com UPyD, parlen de la Cambra Alta com a lloc de «col·locació d'excedents», mentre que ICV considera simplement que el Senat és «inútil». Veus totes procedents del Congrés dels Diputats, a les quals se sumen articles d'opinió als diaris, tertúlies radiofòniques i televisives i comentaris en les xarxes socials. Mentrestant els senadors afronten la polèmica amb mutisme total. Al Senat no s'ha sentit ni un sol comentari públic sobre el nou desembarcament d'exmandataris autonòmics.