El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar ahir els objectius de dèficit i deute ja fixats per Brussel·les i que permetran aconseguir l'estabilitat pressupostària el 2018, és a dir, el dèficit zero. En roda de premsa després del CPFF, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que no hi havia discussió entre les comunitats autònomes sobre l'estabilitat pressupostària i va precisar que «les diferències radiquen a quantificar els objectius de dèficit». El titular d'Hisenda va insistir que totes les comunitats havien confirmat que «defensen l'estabilitat pressupostària» i l'única discussió era veure si el dèficit podia ser en un determinat any «unes dècimes amunt o avall».
Montoro va titllar d'«essencial» que tots haguessin declarat que estaven per aquest principi. «A Espanya, en els governs autònoms, no hi ha discussió sobre l'oportunitat i la necessitat d'assolir aquesta estabilitat», va dir. Montoro va valorar el diàleg amb els nous consellers que va qualificar de «molt correcte» i va assenyalar que ara l'important era quantificar els objectius en un pròxim CPFF.
Els objectius de dèficit i deute van comptar amb el vot favorable de les comunitats del PP: Madrid, La Rioja, Múrcia i Galícia, a més de les ciutats autònomes de Ceuta-Melilla, mentre que Castella i Lleó es va abstenir. En contra dels objectius marcats pel Govern van votar nou comunitats: Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Canàries, Catalunya, Andalusia, Aragó, Extremadura, Balears i Astúries.
El titular d'Hisenda va assenyalar que la contenció del dèficit públic era el que estava traient Espanya de la crisi econòmica i el que feia que «estiguem al capdavant del creixement de la UE i de la creació de llocs de treball». Montoro va apostar per garantir, des del Govern d'Espanya, el compliment de la sendera d'objectius de dèficit, que passen per mantenir el 0,3 per cent per a l'any vinent; el 0,1 % per al 2017 i del 0 % per al 2018. Els objectius de deute públic per al conjunt de les comunitats queden en el 22,5 % del PIB nacional el 2016; el 21,8 % el 2017 i el 20,9 % el 2018.
Les crítiques
El ministre d'Hisenda també va dir que s'havia «detectat» que a alguns governs autonòmics «no els agrada que s'abaixin els impostos». En roda de premsa després del CPFF, Montoro es va referir a la rebaixa de l'IRPF i va assenyalar que, segons dades de l'Agència Tributària, l'impacte dels sis primers mesos ascendia a 1.400 milions d'euros. Montoro va dir que a això caldria sumar la reducció de l'IRPF programada per al 2016 i avançada a l'1 de juliol amb efectes retroactius. El titular d'Hisenda va assenyalar que la recaptació tributària s'estava comportant bé i creixent en termes homogenis.
Montoro va valorar la reducció d'impostos, si bé va dir que entenia als que la rebutjaven i la qualificaven d'electoralista. «Aquesta és la política del Govern i seguirem fent aquesta política de reducció d'impostos a mesura que l'escenari econòmic ho permeti, i la reforma tributària estimula aquest creixement», va dir. Montoro va insistir que, per descomptat, les comunitats autònomes es beneficiaven d'aquesta recaptació.
La xifra
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) creu que «hi ha pràcticament certesa» que Catalunya incomplirà l'objectiu de dèficit marcat per a 2015, que és del 0,7% del PIB català, i augura que el dèficit de Catalunya podria situar-se «entorn del 2%» del PIB. Aquest organisme fa aquesta previsió en un informe en el qual analitza l'últim Pla Econòmic Financer presentat per la Generalitat. A l'informe, l'AIReF apunta que és «poc probable» que la Generalitat redueixi el seu dèficit el 2016 fins a l'objectiu del 0,3%, encara que veu «factible» que l'administració catalana pugui retallar el seu desequilibri entre despeses i ingressos no financers aquest any fins a l'1% del seu PIB.
