Dotze assassinats d'ETA, alguns d'ells comesos a França, podrien ser jutjats com a crims contra la humanitat després que el jutge de l'Audiència Nacional Juan Pablo González hagi obert una investigació a la cúpula de la banda per aquest tipus de delictes amb assassinat o segrest. Uns delictes que hagin estat perpetrats des de l'1 d'octubre de 2004, quan va entrar en vigor a Espanya aquesta figura delictiva, fins a l'actualitat.
Durant aquest temps ETA ha acabat amb la vida de dotze persones. Dos guàrdies civils, Carlos Saenz de Tejada i Diego Salvá, van ser les últimes víctimes mortals de la banda a Espanya, en un atemptat comès el 30 de juliol de 2009 a la localitat de Palmanova, al municipi mallorquí de Calvià.
No obstant això, l'última acció mortal de la banda es va produir el 16 de març de l'any següent a la localitat francesa de Dammarie-lès-Lys, prop de París, quan va morir en un tiroteig Jean-Serge Nérin, l'únic policia francès víctima d'ETA en tota la seva història. El 5 de setembre de 2010, ETA va anunciar la seva decisió de «no portar a terme accions armades ofensives», i el 10 gener 2011 ETA va declarar un alto el foc permanent.
