Vint anys demanant justícia a Srebrenica

Fa dues dècades les forces sèrbies van assassinar més de 8.000 musulmans bosnians

11.07.2015 | 00:00
Vint anys demanant justícia a Srebrenica

L'associació Mares de Srebrenica s'obstina a demanar justícia i a buscar els seus familiars desapareguts en el genocidi ocorregut després que l'11 de juliol de 1995 Srebrenica, protegida en teoria per cascos blaus holandesos de l'ONU, fos conquistada per les forces militars serbobosnianes

HEN IMATGESUna familiar d'un desaparegut el juliol de 1995 en el que es considera la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial.Encara avui s'anilitzen ossos i restes per identificar de desapareguts fa 20 anys.

ajra Catic fa dues dècades que busca el seu fill Nihad. Nino, com l'anomenava, tenia 26 anys quan va desaparèixer després de la presa de la ciutat bosniana de Srebrenica per tropes serbobosnianes. Més de 8.000 musulmans van ser assassinats després de la caiguda de la ciutat. Més de mil segueixen desapareguts.
Hajra Catic és la presidenta de l'associació Mares de Srebrenica.
Aquesta organització s'obstina a demanar justícia i a buscar els seus familiars desapareguts en el genocidi ocorregut després que l'11 de juliol de 1995 Srebrenica, protegida en teoria per cascos blaus holandesos de l'ONU, fos conquistada per les tropes serbobosnianes.
«El meu marit va ser trobat en una fossa comuna. A sobre hi havien tirat escombraries. Estava complet, amb tots els ossos», indica Hajra, que desitja trobar encara que sigui el més mínim rastre de Nino.
«És lleig dir-ho així, però si pogués triar, m'agradaria que també Nino estigués en una fossa comuna, en lloc que hagi quedat durant vint anys a la intempèrie»
Les Mares de Srebrenica asseguren que en total va haver-hi unes 10.700 víctimes, més de les 8.371 comptabilitzades oficialment, encara que s'estima que va haver-hi famílies senceres que van morir i la desaparició de les quals no va ser registrada perquè no hi ha qui les busqui.
Fins avui han estat localitzades i identificades per proves d'ADN 6.800 víctimes, les restes de les quals s'han dipositat en el Centre Memorial de Potocari, prop de la ciutat i on aquest dissabte tindrà lloc la cerimònia de record del 20è aniversari de la pitjor matança comesa a Europa des de la II Guerra Mundial. Moltes altres estan en procés d'identificació.
Des de fa poc, Hajra té una nova esperança: que una mandíbula trobada al juny d'aquest any en la riba del rierol Bocin sigui del seu fill.
«Segons els testimonis, al meu Nino, ferit, el van portar fins allà. Fa tres anys que vam examinar per primera vegada el rierol. Estava minat», afegeix.
Malgrat això, Hajra es va posar a buscar restes del seu fill.
Aleshores «no em van deixar seguir per les mines. I ara, fa poc, van trobar aquesta mandíbula. És seva? Déu, per favor, que ho sigui, per Déu! Estic esperant els resultats (de les anàlisis)», diu.
La majoria dels cadàvers trobats en diferents fosses comunes estaven incomplets, entre altres raons perquè les restes van ser traslladades pels serbis d'una fossa a una altra per ocultar la matança.
Hi ha famílies d'assassinats que no accepten l'enterrament dels seus parents per haver trobat només alguns ossos.
«Esperen trobar alguna part més de l'esquelet. Jo no vacil·laria. Si arribés a trobar una mica del meu nen, acceptaria l'enterrament. Potser, aquesta mandíbula...», insisteix Hajra.
«Sap que van matar fins i tot un bebè que no havia viscut ni un dia sencer? Sap que aquesta va ser la víctima més jove? Aquest bebè de Hava i Hajrudin Muhic, nascut a la base de l'UNPROFOR (la missió de l'ONU) holandès a Potocari en la nit del 12 i 13 de juliol!», exclama.
Els militars serbobosnians, sota el comandament del general Ratko Mladic, van ocupar Srebrenica l'11 de juliol.
Els habitants de l'enclavament, que fins aleshores havia estat sota setge, van fugir cap a Potocari confiats que serien protegits pels soldats holandesos allí estacionats.

Es van equivocar
Les tropes de Mladic van assassinar més de 8.000 homes bosnians-musulmans civils de Srebrenica, van expulsar unes 30.000 dones i nens i van cometre molts altres crims, incloses tortures i violacions.
El Tribunal penal internacional de l'Haia per crims de guerra comesos a l'exIugoslàvia (TPIY) i el Tribunal Internacional de Justícia van qualificar aquest crim de genocidi.
No obstant això, Sèrbia i la República serbobosniana (una de les dues entitats en què es va dividir Bòsnia després de la guerra) rebutgen que es produís un genocidi, si bé reconeixen la matança, per la qual Belgrad fins i tot ha demanat perdó.
Els musulmans de Srebrenica, que abans de la guerra constituïen la majoria de la població, senten que no hi ha justícia per a ells.
L'enclavament, poblat avui per una meitat de serbis i cada vegada menys musulmans, forma part de la República serbobosniana, que nega el genocidi i minimitza el crim.
A ells s'afegeix el temor que els judicis per genocidi del TPIY contra els principals responsables de la massacre, el general Mladic i l'aleshores líder polític serbibosnià Radovan Karadzic, mai concloguin, per malaltia o mort dels acusats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema