L'aniversari de Srebrenica, tacat per l'agressió al primer ministre serbi

L'atac es va produir durant els actes celebrats ahir per commemorar els 20 anys de la matança de 8.000 musulmans per les tropes sèrbies

12.07.2015 | 00:00
El primer ministre serbi, protegit pels seus guardaespatlles.

El vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, al qual van assistir ahir desenes de milers de persones a Bòsnia oriental, es va veure enfosquit per una agressió contra el primer ministre serbi, Aleksandar Vucic. El polític va patir l'impacte de diverses pedres al cap, quan desenes de persones el van escridassar i li van tirar objectes en sortir del Centre Memorial de Potocari, segons les imatges de la televisió pública bosniana. D'acord amb la policia local, almenys una persona va ser detiguda pels incidents.
"Atès que esperàvem una cosa així, vam infiltrar diversos agents de paisà entre la multitud i ells van reaccionar immediatament quan va començar l'atac", va explicar a la premsa Dragan Lukac, ministre de l'Interior de l'ens serbi de Bòsnia.
Uns 8.000 homes musulmans van ser assassinats el 1995 per tropes serbobosnianes després de la caiguda, l'11 de juliol, de l'enclavament bosnià-musulmà de Srebrenica, protegit llavors per l'ONU. La massacre, per la qual fins ara s'ha condemnat una trentena de persones, és la pitjor viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Sèrbia no reconeix que el que va passar fos un "genocidi", com va fallar el 2007 la Cort Internacional de Justícia de la Haia.
Desenes de milers de persones, entre elles personalitats d'uns 90 països i organitzacions internacionals, van retre ahir homenatge a les víctimes de la matança. Després de la tensió viscuda per l'incident contra Vucic, la situació es va calmar quan el respectat "muftí" de Sarajevo, Hussein Kavazovic, va intervenir per demanar "dignitat" als atacants. Va instar a mirar "els fèretres amb les víctimes de la matança", altres 136 que ahir van ser enterrades al costat de les 6.241 que ja reposen al cementiri.

"Monstruós crim"
"No hi ha paraules amb què expressar el lament i la tristesa per les víctimes, ni la ràbia i amargor cap als que van cometre aquest monstruós crim", va assenyalar Vucic, el primer cap de Govern serbi a acudir a un acte commemoratiu a Srebrenica. Les divisions ètniques romanen als Balcans.
La més sagnant va ser la de Bòsnia i Hercegovina, que entre 1992 i 1995 va enfrontar bosnians musulmans, serbis i croats i va deixar uns 100.000 morts i centenars de milers de ferits i desplaçats.
L'alcalde de Srebrenica, Camil Durakovic, va destacar els estralls que encara es viuen a la ciutat, situada a l'extrem est de Bòsnia i on moltes mares continuen buscant restes dels seus fills. Va recordar que en nou dels 136 taüts enterrats avui hi ha restes de joves que no tenien ni 18 anys quan van ser assassinats. Per la seva banda, l'expresident dels EUA Bill Clinton, que va acudir a Srebrenica en nom del Govern de Washington, va demanar que el record de la matança serveixi per construir un futur democràtic i d'unitat a Bòsnia.
"Permetin que aquest monument als innocents no sigui només un record a la tragèdia, sinó que sigui també un lloc sagrat on pu?gui acudir tothom i trobar el futur del seu país, que sigui un lloc de llibertat, unitat, democràcia i benestar", va dir Clinton en el Centre Memorial de Potocari, on va tenir lloc la cerimònia oficial.
El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha condemnat fins ara a tres alts càrrecs militars serbobosnians a cadena perpètua per la seva responsabilitat en la matança, mentre que el que va ser el líder polític dels serbis a Bòsnia, Radovan Karadzic, i el seu cap militar, Ratko Mladic, encara són processats a la Haia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema