la rendició de tsipras

15.07.2015 | 15:29
la rendició de tsipras

La democràcia és la millor manera de gestionar el poder, però no atorga poder per ella mateixa. Una comunitat pot tenir mecanismes democràtics d'admirable perfecció, però amb això sol no aconseguirà que els veïns li facin cas. I encara que les democràcies generen un clima social favorable al progrés, això no és cap avantatge relatiu si els veïns també la practiquen.
Ho acabem de veure a Grècia. Tsipras ha guanyat un referèndum per dir que no a les exigències de la troica, i al cap d'una setmana ha acceptat encara més exigències i sacrificis. Com deia ahir un titular, s'ha venut la sobirania nacional a canvi del rescat financer. Tenia a les mans una alternativa, la que li aconsellaven un parell de premis Nobel americans: donar un cop de porta i marxar de l'euro. Però el cert és que no volia córrer aquest risc; ni ell ni la majoria dels grecs. I això que la Merkel li va dir: si marxeu, us ajudarem a sortir-vos-en. Però Tsipras s'ha estimat més quedar-se i obeir.
La rendició de Tsipras és un avís a tots els electors europeus temptats de creure que voler és poder i que el canvi és inevitable si guanyen les eleccions els qui volen canviar-ho tot. Guanyar les eleccions només permet canviar allò que depèn de les competències pròpies. I aquestes són limitades en una Europa interconnectada i amb grans cessions de sobirania, tant política com econòmica. Cessions encara més grans quan es deuen diners. Ara mateix l'economia espanyola, per posar un exemple, depèn dels préstecs de liquiditat del Banc Central Europeu. Si Mario Draghi vol, ens enfonsa en la misèria, i no serviria de res convocar un referèndum per demostrar fermesa sobirana. Si Draghi manté les transfusions és perquè al conjunt d'Europa no li interessa que l'economia espanyola s'ensorri.
Tsipras va convocar un referèndum per demostrar que els grecs són sobirans i la troica li va dir: ja vindràs. I hi va anar, capcot, a demanar auxili perquè els bancs estaven a un pas de la fallida, i l'estat, en la ruïna. Qui demana no imposa condicions sinó que les accepta. Qui vulgui demostrar la seva sobirania a cops de referèndum ha de pensar molt bé si està en condicions d'espavilar-se tot sol en el cas que els veïns decideixin posar-s'hi d'esquena i dir-li: ja vindràs, i quan vinguis t'afaitaré. Ha d'estar molt segur que no haurà de demanar ajuda el primer dia. Si no és així, pot acabar ofès i humiliat, com els personatges de Dostoievski.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema