Alemanya va condemnar ahir l'anomenat «comptable d'Auschwitz», l'exmembre de les SS hitlerianes Oskar Gröning, de 94 anys, a quatre anys de presó per complicitat en la mort de 300.000 jueus, una sentència simbòlica després d'un procés exponent de la justícia tardana contra els crims del nazisme. La condemna emesa per l'Audiència de Lüneburg (nord d'Alemanya) va superar la petició de la fiscalia -tres anys i mig de presó-. És probable però que el processat no arribi a ingressar a la presó, en atenció al seu precari estat de salut, qüestió aquesta que correspon avaluar a la fiscalia.

La defensa havia sol·licitat l'absolució de Gröning, qui al llarg del judici va admetre la seva «complicitat moral» en les morts d'Auschwitz, va demanar perdó als supervivents i familiars de les víctimes i va lamentar no haver actuat en conseqüència davant uns crims dels quals va ser perfectament conscient. Gröning havia ingressat amb vint anys a les Waffen-SS, el 1941, i dos anys després va començar a servir a Auschwitz, on va assumir la comesa de confiscar els diners, l'equipatge i altres pertinences dels deportats que arribaven al més mortífer camp d'extermini del nazisme, a la Polònia ocupada. Va contribuir des d'aquesta posició a finançar el III Reich, ja que s'encarregava de les transferències d'aquests béns a Berlín, i va ser còmplice de l'extermini nazi, l'aplicació del qual discorria davant els seus ulls.

En tres ocasions se'l va destinar a treballar al costat de l'anomenada rampa de la mort, però segons el seu testimoni no va participar en la selecció de presos als quals es destinava a treballs forçosos o els que anaven directament a la cambra de gas, per no ser aptes per al treball. L'acusació es va centrar en el seu paper en l'anomenada «Operació Hongria», de mitjans de 1944, quan van arribar a Auschwitz al voltant de 450.000 jueus, dels quals uns 300.000 van morir assassinats.

Cooperació al judici

A diferència d'altres exponents de justícia tardana per crims del nazisme -el més immediat, el de l'ucraïnès John Demjanjuk, condemnat el 2011 a cinc anys de presó- Gröning va cooperar en el judici amb àmplies declaracions sobre el dia a dia d'Auschwitz i el seu paper en la burocratitzada maquinària d'extermini. El seu relat va estar acompanyat per testimonis dels supervivents que van seguir el judici, tant relatius als experiments humans del metge Josef Mengele o com es duien a terme les operacions de selecció, gasejat i incineració de les víctimes.

Si Demjanjuk va assistir al seu llarg judici en silenci, postrat en una llitera, Gröning hi va anar auxiliat d'un caminador, en un procés dificultat per diverses interrupcions per malaltia de l'acusat i marcat per la confrontació entre l'acusat i la reacció dels supervivents o familiars de les víctimes.

En l'obertura del judici, a l'abril, va demanar perdó a les víctimes, al qual va seguir el gest d'una testimoni, Eva Kor, de 81 anys, que va allargar la mà al processat.