El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va anunciar ahir que el consell de govern de l'organisme comunitari havia decidit augmentar el màxim de crèdits d'emergència que els bancs grecs estan autoritzats a demanar al Banc de Grècia. Draghi va donar d'aquesta manera la benvinguda a l'aprovació del Parlament grec de les mesures d'ajustament acordades amb els socis europeus com a punt de partida per poder començar a negociar un tercer rescat.
El president del BCE va considerar que s'havien produït canvis prou positius en la situació del país hel·lè respecte de la unió que fan que es donin les condicions per incrementar la provisió de liquiditat d'emergència per als bancs de Grècia en 900 milions d'euros, fins a 89.500 milions d'euros. De totes maneres, de moment Grècia manté els controls de capital i els ciutadans grecs només poden treure 60 euros diaris dels caixers automàtics.
El consell de govern va votar per una majoria de dos terços a favor d'aprovar la sol·licitud del Banc de Grècia, va explicar Draghi en després que els periodistes li preguntessin si la decisió s'havia pres per unanimitat. També va voler aclarir que, per definició, no és necessària aquesta unanimitat, sinó una majoria de dos terços dels membres del consell i va justificar:
"Hem acceptat la petició del Banc de Grècia per les necessitats de liquiditat que tenen els bancs grecs" i "estem disposats a proporcionar a l'economia grega la liquiditat que necessita". Aquesta provisió de liquiditat d'emergència és més cara que la que ofereix el BCE en les seves operacions de refinançament ordinàries i costa un 1,55%, interès que els bancs grecs abonen al Banc de Grècia. En canvi, normalment el BCE presta en les seves operacions de refinançament al 0,05%.
Draghi es va mostrar convençut que Grècia seguirà sent un país membre de la zona de l'euro. El president del BCE va dir que l'"Eurosistema", format pel BCE i la resta de bancs centrals dels països de la zona de l'euro, té una exposició de 130.000 milions d'euros a Grècia i també va posar l'accent en el fet que els bancs grecs són solvents. Per l'alt dirigent del BCE, fins ara "els controls de capital han protegit els dipositants". Draghi es va mostrar confiat i va assenyalar que tot apunta al fet que el BCE rebrà el 20 de juliol el pagament que Grècia ha de fer pels bons grecs que té l'entitat i que vencen aquest dia. El president de l'organisme europeu va emfatitzar ahir que l'entitat monetària està disposada a usar tots els instruments disponibles dins del seu mandat si alguna cosa posa en perill l'estabilitat financera.
Els tipus
El Banc Central Europeu espera que la inflació, que al juny va baixar una dècima, fins al 0,2% respecte al maig, pugi més el 2016 i el 2017. L'entitat europea va mantenir ahir els tipus d'interès a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,05%, per impulsar la inflació i l'activitat econòmica. El BCE va informar que el consell de govern, reunit a la seu central de l'organització a Frankfurt, també va decidir mantenir la taxa d'interès de la facilitat marginal de crèdit, a la qual presta els diners a un dia, en el 0,30%. Així mateix l'entitat va mantenir la facilitat de dipòsit, per la qual remunera els diners als bancs, en el -0,20%, per la qual cosa penalitza a aquells que dipositin efectiu al mateix Banc Central Europeu.
