L'historiador Eduard Puigventós desmunta algunes falses creences sobre l'assassinat del revolucionari Lev Trotski en el seu llibre Ramon Mercader, l'home del piolet, i assegura que Mercader, agent al servei de l'NKVD soviètic, «no va ser reclutat amb l'objectiu de matar Trotski». «Fins ara tothom ha afirmat que des que recluten Mercader és amb l'objectiu de matar Trotski. Jo plantejo que no. Ell és una peça més en l'engranatge i contribueix en la causa a la seva manera», va explicar Puigventós.
«Mercader no va ser l'elegit per matar Trotski, sinó que va assumir que no hi havia cap alternativa, es va sacrificar, va dir: Ja ho faré jo!», postula Puigventós en una biografia historiogràfica amb tots els elements d'una trama d'espionatge, sabotatge i amorosa. L'historiador anima el lector a comprendre Mercader en un context de guerra mundial en què «dues ideologies es dirimien el món», mentre a l'Espanya republicana es considerava que l'URSS havien estat els únics a donar suport a la seva causa i vivien «un moment de fascinació i prestigi del comunisme».
Puigventós aporta una prova més per argumentar que la posició de Mercader com a assassí de Trotski va ser sobrevinguda: «la setmana després de cometre l'assassinat se sentia malament, tenia molta febre, no sortia del llit, contestava amb monosíl·labs, etc. Sabia que tenia una pressió molt gran a sobre i potser no és el que hauria volgut. Però estava tan encegat pel fanatisme que creia que li havia tocat i que ho havia de fer», explica l'historiador a partir de les narracions dels testimonis.
Va ser després d'un atemptat fallit, preparat des de Mèxic, que es va determinar que una persona sola havia de matar Trotski i complir amb les ordres donades des de Moscou feia temps, i Mercader era la persona idònia. «De maig a agost de 1940 estudia la manera d'introduir-se i, finalment, una discussió interna dels trotskistes li ofereix l'oportunitat de portar un escrit al mateix Trotski i quedar-se a soles al despatx amb ell», on li clava el cop de piolet.
Cinc anys després d'haver emprès aquesta investigació, Puigventós va reconèixer haver establert una relació particular amb Mercader: «"bviament és un assassí, però després de treballar amb ell, me'l miro amb afecte. No intento justificar-ho, sinó d'investigar què el va motivar, quines conseqüències va patir, i què pensaven els altres d'ell. Puc arribar a entendre'l però òbviament no ho comparteixo.»
Puigventós admet que «creia que ja estava tot escrit sobre Mercader» però llavors va acudir a «bibliografia secundària», registres judicials i policials de Sud-amèrica, on va trobar documents que no havia mirat mai ningú, «com negatius de fotografia sense revelar» i va buscar també les persones que l'havien conegut. Va haver d'aplicar l'astúcia suficient quan, per exemple, a Mèxic es va trobar que la documentació de Mercader «havia desaparegut», i se li va ocórrer sol·licitar la de Sylvia Ageloff, l'amant a qui va haver de conquistar per acostar-se a Trotski.
De Mercader s'havia dit que «va ser entrenat en l'art de matar a la Unió Soviètica», o que el seu germà era resultat d'una infidelitat de la seva mare amb l'agent de la NKVD Leonid Eitingon, o que el mateix Ramon Mercader va tenir un fill amb Sara Montiel, fet absolutament impossible segons proves irrefutables que aporta el llibre.
