El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar que «Espanya no donarà l'esquena a cap país de l'euro» i participarà en el tercer rescat de Grècia amb uns 10.000 milions, quantitat que hagués estat menor si el Govern grec no hagués aplicat «una agenda política errònia». I és que el titular d'Economia va advertir que l'experiència grega ha demostrat que la manca de reformes i les mesures dutes a terme per Atenes, després de l'arribada al poder de la coalició d'esquerres Syriza va deteriorar una economia que ja creixia.

Tenint en compte les dues vegades en què Espanya ja ha auxiliat Grècia, l'exposició al país hel·lè es situarà en uns 37.000 milions, el que «fa necessari» que s'elevi a debat parlamentari l'ajuda, va explicar De Guindos en la seva compareixença a petició pròpia al Congrés. El titular d'Economia va insistir que el Govern espanyol «sempre» ha estat favorable a concedir un tercer programa de rescat a Grècia i ha estat flexible en les negociacions, tot i que ha tingut «clar» que les regles per formar part de l'euro s'han de complir.

Espanya ha perdut ja 1.500 milions amb el primer rescat a Grècia, perquè el cost de finançament llavors era superior al d'ara, però això «no és un retret», perquè De Guindos va insistir que es va fer per «pura i simple solidaritat», perquè ni tan sols la banca espanyola tenia exposició a Grècia.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, compta des d'ahir amb el suport del Parlament per començar a negociar les condicions del tercer rescat al país, tot i que les diferències dins del seu partit, Syriza, es fan cada vegada més evidents. En la decisiva votació celebrada de matinada, el Govern grec va aconseguir el suport majoritari dels diputats per seure a la taula de negociació amb els socis de l'eurozona.

Ara és el moment, com va assenyalar Tsipras en el seu discurs davant la cambra, que s'iniciïn les negociacions que les dues parts han apostat per concloure a mitjans d'agost. Encara que fonts comunitàries veuen molt ambiciós aquest calendari, és en aquestes dates quan Grècia ha de fer front a nous venciments de préstecs amb el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) i necessitarà finançament addicional.

El crèdit ja concedit per la Unió Europea per fer front als pagaments més urgents, una mica més de 7.000 milions d'euros, ja s'ha utilitzat per saldar deutes pendents i no és suficient per a les noves devolucions. Tot i que la llei va aconseguir llum verd del parlament, no ha servit per tancar el conflicte intern a Syriza, que es va desencadenar després del pacte assolit amb l'eurozona en la cimera del 13 de juliol.

En aquesta ocasió van ser menys els diputats que van rebutjar les mesures respecte la sessió anterior, però tot i això el nombre de dissidents va arribar fins als 36. Com ja va revelar la votació de dimecres passat, la divisió en el si de Syriza respecte a com el Govern ha de gestionar la seva relació amb l'eurozona és àmplia.

Entre els rebels no hi ha l'exministre de Finances Yanis Varufakis, que va votar a favor del nou paquet de mesures pactat amb els socis europeus perquè són reformes que ell mateix havia acceptat al febrer. Varufakis va argumentar que el que es va votar ahir al parlament al febrer no «representava grans concessions» per a l'Executiu hel·lè.