El Suprem ha condemnat a 17 anys de presó l'exassessor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Marbella i cervell de la trama investigada en el cas Malaia, Juan Antonio Roca, decisió que endureix la seva pena en sis anys de presó sobre la sentència de l'Audiència de Màlaga. L'alt tribunal va notificar ahir la sentència que revisa els recursos contra la resolució de l'Audiència Provincial de Màlaga en el cas Malaia, una decisió que afegeix per a Roca un delicte fiscal per l'exercici de 2002 i que li agreuja les penes per suborn i blanqueig de capitals.
L'agreujament del càstig per a Roca es deu al fet que l'alt tribunal ha acceptat algunes de les peticions del fiscal, que va recórrer contra la sentència de l'Audiència Provincial. Finalment, el cervell de la trama ha estat condemnat pels delictes esmentats més els de prevaricació i frau.
En el cas de l'exalcaldessa de Marbella Marisol Yagüe es rebaixa la seva pena de sis a cinc anys i sis mesos i en el de l'extinent d'alcalde Isabel García Marcos, se li rebaixa la seva pena de quatre anys a tres anys i mig. Tot i aquests canvis, la decisió del Suprem confirma la majoria de les condemnes dictades per l'Audiència Provincial de Màlaga.
Així, el Suprem no estima la majoria de les reclamacions per vulneració de drets fonamentals, entre elles la vulneració del dret a un jutge imparcial durant la instrucció de la causa, amb l'única excepció que s'han declarat nul·les algunes de les intervencions telefòniques acordades en el seu dia pel jutge.
Tot i que la sentència del Suprem manté també una gran part de les multes imposades per l'Audiència, com és el cas dels 240 milions d'euros imposats a Roca, deixa sense efecte la decisió del tribunal andalús que aquests fons anessin a benefici del propi Ajuntament de Marbella i els destina a les arques de l'Estat central.
Els magistrats del Suprem han necessitat un any per resoldre els 54 recursos de cassació interposats per defenses i acusacions contra la sentència del cas Malaia, una decisió que imposa més de cent anys de presó a desenes de persones.
El Suprem desestima la pretensió d'alguns dels implicats que s'apreciés l'atenuant de dilacions indegudes com a conseqüència del temps emprat en tancar el procediment. Això sí, el tribunal assenyala aquest com un exemple paradigmàtic dels «macro-processos», els quals, afirma el Suprem, generen a la llarga efectes perversos.
