Els jutges Enrique López i Concepción Espejel, pendents de recusació per formar part del tribunal que jutjarà el cas Gürtel per la seva presumpta afinitat al PP, van ser designats per integrar la Sala que enjudiciarà el cas Bárcenas sobre la caixa B del PP, al costat del progressista José Ricardo de Prada. A més, Enrique López, exvocal del CGPJ i exmagistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP i en el que va recaure la ponència de la futura sentència del cas Gürtel, va tornar a ser designat pel sistema de repartiment ponent de la sentència del cas Bárcenas.

Així consta en la diligència d'ordenació notificada a les parts per la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional (a la qual pel nombre de diligències prèvies correspon enjudiciar totes les peces derivades del cas Gürtel ), després de rebre del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional la peça dels papers de Bárcenas per al seu futur enjudiciament.

La designació de Espejel (que sempre presideix els judicis de la seva Sala) i López com a membres del tribunal del cas Gürtel, al costat de Julio de Diego, ja va motivar que les acusacions del PSOE i Adade anunciessin la recusació de dos magistrats per suposada afinitat amb el PP en haver estat ambdós nomenats vocals del CGPJ a proposta del partit, el que fa preveure que actuaran de la mateixa manera pel que fa a aquesta causa.

El PSOE va demanar la inhibició de López al·legant interès en Gürtel per «afinitat ideològica amb el PP» en haver estat vocal del CGPJ i magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP i per la seva suposada vinculació amb FAES (la fundació del partit), mentre que Adade va demanar que s'impedeixi a López i a Concepción Espejel enjudiciar aquest cas per les presumptes vinculacions de tots dos amb el PP, ja que Espejel va ser també vocal del CGPJ a proposta del PP.

Per al PSOE, «resulta inevitable» que el fet que López hagi estat proposat pel PP per integrar el CGPJ i el TC «incideixi, encara que sigui de manera indirecta, en la seva percepció que aquestes propostes puguin deixar de produir-se si la resolució que adoptés produís un perjudici per als seus mentors». No obstant això, les recusacions no estan encara formalment presentades, ja que quan es van presentar sengles incidents de recusació davant la Sala Penal de l'Audiència Nacional, aquesta els va retornar en observar defectes formals en els seus escrits.