Voler canviar les lleis electorals, com pretenen, després d'una gran derrota, no fa olor de mal perdedor?

És una reforma que ja havíem d'haver fetÉ

Però es planteja ara.

Quan has estat concentrat en el més urgent no has pogut atendre determinades qüestions. Tot i això, ho hem plantejat abans de les eleccions i no perquè es faci abans de les generals. Després del 27-S vostè mateix em donarà la raó: hi haurà un parlament català extraordinàriament fragmentat i molt poc manejable en termes polítics, quan aquesta estabilitat és imprescindible per afrontar reptes. Tindrem uns toros de mil dimonis!

I aquests reptes s'afronten pitjor "a la italiana"...

Felipe González -amb qui em

porto molt bé, fet que em suposa els retrets d'alguns sectors del meu partit- diu que anem cap a un resultat electoral italià però sense italians. Cada poble té una idiosincràsia. Aquesta setmana vaig parlar amb Miquel Roca, i vam estar comentant que amb la Constitució vam voler evitar els errors que van frustrar l'esperança del poble italià, que va ser la fragmentació del seu parlament. Per això vam fer una llei electoral que facilités les grans majories. La sort va ser que el poble espanyol triava partits que estaven al centre de l'escena i s'alternaven pacíficament. Ara, amb la fragmentació del mapa (dos grans partits, més dos d'emer-gents, més els nacionalistes) pot sorgir un escenari ingovernable.

La por d'Espanya a una hipotètica independència de Catalunya pot donar oxigen al PP perquè, malgrat l'atur i la corrupció, aconsegueixi uns bons resultats a les generals?

No sé si hi ha por. Només sé que no hi haurà independència. I l'atur i la corrupció els hem afrontat.

Però, electoralment, els pot beneficiar aquest clima?

Rajoy no faria mai res que no cregui només per rèdit electoral. Poso la mà al foc que no prendrà una decisió per càlcul electoral, sinó perquè pensa que és bona per a la nació.

S'imagina l'autonomia de Catalunya suspesa?

L'únic que sé és que no hi haurà independència.

No li pregunto això. Imagina l'autonomia catalana suspesa?

Lenin deia: "Només els ximples discuteixen els fets". I els fets són que la Constitució espanyola té un ampli repertori de mesures per reparar una violació de la legalitat. La declaració unilateral d'independència no necessita l'article 155, que és el que vostè m'està pregun?tant. N'hi ha prou amb una sentència del Tribunal Constitucional. Si estan fent altres coses, s'haurà d'anar amb proporcionalitat a restaurar la legalitat. L'únic que no pot passar és que s'infringeixi la llei. I sobre l'article 155, això ho està alimentant Artur Mas.

Artur Mas?

Sí. Mas viu en, per i dins del conflicte. "Més fusta, que és la guerra", que deia Groucho Marx. Perquè si sortís del conflicte, hauria d'explicar la gestió del seu govern, la corrupció del seu partit, quines solucions proposa per als problemes de Catalunya, etc. Hauria de discutir com veu una Catalunya independent fora de l'ONU, fora de la Unió Europea i amb un deute gegantí. Però tot això queda difuminat mentre tiri llenya al foc. Un cop s'hagi dissipat tot, es veurà que el rei està nu. Per això Mas alimenta la teoria que estem amenaçant de suspendre l'autonomia. No ens estem plantejant aquesta possibilitat. El que estem, no plantejant sinó afirmant, són dues coses. Primer, que no s'infringirà la legalitat. I segon, que les decisions que ens afecten a tots es prenen entre tots. La unitat nacional correspon al conjunt del poble espanyol. El feudalisme i la sobirania feudal ja es van acabar. La sobirania és nacional i pertany al poble. Ja ho cantaven els revolucionaris francesosÉ

Vostè està entre Marx, Lenin i la Revolució Francesa...

La vida sempre és revolució!

Dit per una persona àcrata i de centre...

Àcrata no sóc, sóc lliurepensador. Kennedy va ser revolucionari. En el seu dicurs sobre la "Nova Frontera" va dir: "Els temps han canviat, les velles receptes no funcionen, estem en un món nou i cal buscar noves solucions". Torno a Karl Marx: si el món ha canviat i canvia l'escenari econòmic, cal canviar la superestructura política. Keynes ho deia d'una altra manera: "Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió, i vostè què fa?". Doncs adaptar-se als temps. Fer una altra cosa seria una barbaritat.

El nacionalisme català cotitza a l'alça, però del nacionalisme espanyol amb prou feines se'n parla. Vostè se sent nacionalista espanyol, o això s'anomena patriota?

Mai he estat nacionalista: sempre he defensat la cessió de sobirania a les institucions supranacionals. Jo sóc un federalista perquè crec en els Estats Units d'Europa. Sóc el contrari a un nacionalista! Ara bé: sento Espanya profundament, tinc passió per Espanya, la meva raó de fer política és Espanya. Però jo, això, no ho anomeno nacionalime, ho anomeno patriotisme espanyol. I encara tinc un altre motiu per no ser nacionalista. Per a mi, només hi ha una divisió clara entre els moviments polítics: els que col·loquen l'home com a centre de la política i els que entenen que l'individu ha d'estar subordinat a una idea superior, ja se'n digui nació, raça o classe social. En aquest cas, l'home desapareix en la seva individualitat per ser un instrument o una peça al servei d'una idea superior. Jo sóc un humanista cristià: l'home ha de ser el centre de la política. Per això no puc ser nacionalista. Però sóc patriota, eh? I un colló de patriota!

Els polítics d'avui juguen a no ser polítics. Què li sembla?

Fer una llista sense polítics és

com un Barça sense futbolistes: una idiotesa! La política ha d'estar desenvolupada, fonamentalment, per polítics. Jo crec en la teoria de l'excel·lència en la política: hauria d'anar a càrrec dels millors de cada camp.

Però això no passa...

Això no passa.

Per la falta de remuneració?

No és políticament correcte, però mai he cregut en la llei d'incompatibilitats. No pots demanar a un bon metge que tanqui la seva clínica quatre anys per venir al Congrés o al Senat. Això no funciona! Ha d'haver-hi unes regles perquè no hi hagi conflictes d'interessos, però has de permetre la permeabilitat amb la societat. Això sí: a la política s'hi ve quan un té la vida resolta, no és una forma de resoldre's la vida. Un cop tens resolta la vida, només llavors, et pots dedicar a la política. Perquè només quan ho fas en aquestes circums?tàncies ets un lliurepensador, no un mercenari al servei del Cèsar intentant anticipar-te a la seva opinió per no perdre el lloc o aconseguir-ne un de millor. Jo, si no hagués entrat en política, hauria seguit en el Tribunal Econòmic-Administratiu Central i seguiria estiuejant a Xàbia igualment. Això et dóna independència i una gran llibertat en les decisions.

Internet és la mesquita dels gihadistes?

Daesh [sigles en àrab d'Estat Islàmic de l'Iraq i Llevant] barreja una idea extraordinàriament anacrònica, com és el salafisme que vol tornar a l'islam original, amb sistemes més moderns per reclutar, finançar-se o difondre els seus ideals. Ho fan a través de les xarxes. Internet s'ha de vigilar més, però també l'extremisme dels imams i les mesquites. I una altra cosa: cal difondre una idea de l'islam que és contrària a la que defensa Daesh. L'islam proposa un missatge de pau, no de guerra.

En la seva opinió, l'Estat Islàmic només es pot derrotar per la via militar.

Absolutament.

Tanmateix, totes les alternatives que s'han pres en aquest sentit han fracassat i hi ha experts que auguren que, a mitjà termini, haurem de conviure amb ISIS.

Amb el mal absolut no es pot conviure.

I si no el pots derrotar?

Doncs serem nosaltres els que haurem estat derrotats. L'opció és molt clara: o els derrotem o ens derroten. La dignitat i la llibertat són innegociables.

El nord de l'Àfrica s'ha convertit en el principal repte per a la política exterior espanyola?

Sí. Tenim Ceuta, Melilla i les Canàries a prop. Una desestabilització del nord de l'Àfrica seria una amenaça per a la nostra seguretat, per les reserves energètiques d'Algèria, per al comerç, i tindríem una explosió d'immigració molt important. Per això Espanya lidera la política europea del Mediterrani.

Si els pares fundadors d'Europa aixequessin el cap i veiessin el drama grec, què pensarien?

Que hem avançat molt en 50 anys, que encara ens queda molt i que s'ha de fer ràpidament. Tenim una unió monetària, però no econòmica. Això és tan estèril com fer un tigre vegetarià! Cal un fons monetari europeu que emeti ?obligacions europees que simbolitzin la solidaritat europea. Els EUA van néixer quan les tretze colònies van mutualitzar el deute contret durant la Guerra de la Independència. Hem de fer uns Estats Units d'Europa. O avancem ràpidament o això ens pot desintegrar.

Es planteja l'escenari de la desintegració?

El Regne Unit se'n pot anar.

Seria una pèrdua notable.

Sí, però és que si es vol estar dins del club no es pot fer a la carta. Europa ha de caminar cap a la federalització.