La Borsa d'Atenes va reobrir ahir amb un fort enfonsament després de cinc setmanes de tancament pel control de capitals. En un primer moment, la caiguda va fregar els 23 punts percentuals, però finalment es va quedar en un 16,23%. El volum de transaccions va assolir els 67,66 milions d'euros i l'índex general es va situar en els 668,06 punts.

El moment més crític de la jornada es va produir just després d'obrir el mercat amb vendes massives a tots els sectors. Aquest elevat nombre de vendes, juntament amb la falta de compradors, especialment d'inversors grecs, va provocar que l'índex general entrés en caiguda lliure. Finalment, però, la situació es va estabilitzar. La banca va ser el sector més afectat amb una caiguda de gairebé un 30%, seguit pel sector sanitari (28,48%) i, amb més distància, els serveis financers (24%). La resta de sectors van patir pèrdues d'entre un 13% i un 15%, mentre que les accions de les empreses d'alimentació i beguda van ser les menys perjudicades amb un descens de poc més del 5%.

Els analistes donaven per feta la situació dramàtica que es va viure ahir perquè els inversors nacionals amb prou feines tenen marge d'actuació a causa del control de capitals que continua vigent. De fet, només poden comprar accions amb fons que provinguin de les seves antigues reserves, però sense recórrer als seus comptes bancaris.

Grècia va mantenir també una reunió sobre les qüestions laborals amb els creditors internacionals amb l'objectiu d'establir un full de ruta. I és que l'Executiu d'esquerres intenta aconseguir a contrarellotge un acord que permeti solucionar la crisi dels bancs i injectar una mica d'oxigen a l'economia. Segons els mitjans locals, el Govern voldria assolir un acord abans del 18 d'agost que possibiliti el desemborsament d'un primer gran tram de l'ajuda, per així tornar dos dies després al Banc Central Europeu (BEC) els 3.200 milions d'euros que vencen aquell dia. En total, segons els mitjans, Atenes espera poder obtenir 24.000 milions d'euros, dels quals 10.000 milions anirien a la recapitalització de la banca, 5.000 milions perquè l'Estat pugui pagar retards als seus proveïdors i prop de 7.200 milions per retornar el crèdit pont que Grècia va obtenir el juliol.

La quantitat total del tercer rescat podria arribar als 86.000 milions d'euros, dels quals 25.000 milions es podrien destinar als bancs. Tot i així, per a dur-ho a terme Grècia hauria d'emprendre una sèrie de reformes que a a part de les pensions, contemplen la liberalització d'algunes professions, l'impuls del procés de privatitzacions, canvis en el mercat laboral i la modernització del sistema administratiu.