El servei de Duanes francès va interceptar divendres passat a Còrsega un Picasso valorat en més de 25 milions d'euros, pertanyent al banquer espanyol Jaime Botín, i que tenia com a destí Suïssa malgrat estar declarat com no exportable per les autoritats espanyoles. Els funcionaris de l'oficina de Bastia, al nord-est de l'illa, van ser avisats a través d'una filtració que aquesta obra, Cap de dona jove, seria exportada i es van presentar al vaixell en què estava guardada. L'obra podria passar a formar part del Patrimoni Espanyol si es considera que es tracta d'un cas de tràfic il·lícit de béns.
El veler, de 67 metres d'eslora i pavelló britànic, amarrat al port esportiu de Calvi, pertany a una societat amb seu a l'illa britànica de Guernsey. El seu capità no és espanyol, va explicar el director adjunt del servei de Duanes de Còrsega, Vincent Guivarch.
L'home, segons les seves informacions, «només va poder presentar un document d'avaluació de l'obra, així com un informe escrit en castellà de maig de 2015 de l'Audiència Nacional, confirmant que es tractava d'un tresor nacional espanyol que en cap cas podia sortir d'Espanya».
El quadre pertanyia a Botín, de 79 anys, qui no estava present quan els agents van avortar aquesta temptativa d'exportació, que no estava realitzada al seu nom, però sí tenia previst embarcar dies després, va afegir Guivarch. El quadre, cobert en paper-bombolla, estava ja embalat i preparat per ser transferit.
La Justícia espanyola havia prohibit al germà de l'expresident del banc Santander Emilio Botín (mort fa uns mesos) treure l'obra del país el maig passat i va avalar així una decisió adoptada pel Ministeri d'Educació del 26 de juliol de 2013, que va confirmar que no podia ser exportada. L'obra havia estat considerada «única» pels responsables del patrimoni històric, mentre que el Museu Reina Sofia de Madrid havia destacat la seva «excepcional importància».
El cas té el seu origen en la petició que va realitzar el 13 de desembre de 2012 la firma de subhastes Christie's Ibérica a la Secretaria d'Estat de Cultura per a la seva exportació definitiva a Londres. La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol va acordar pocs dies després denegar l'autorització en «no existir una obra semblant al territori espanyol».
Una obra decisiva
L'organisme va argumentar que era «una de les poques obres realitzades pel seu autor dins el període Gósol, etapa en què Picasso es veu clarament influenciat per la plàstica de l'art ibèric i les troballes dutes a terme en aquest moment influiran decisivament, no només en el cubisme, sinó també en l'evolució posterior de la pintura del segle XX». El director general de Belles Arts i Béns Culturals i d'Arxius i Biblioteques d'Espanya, de fet, no tan sols va denegar el permís, sinó que va instar l'autoritat competent a declarar-la Bé d'Interès Cultural.
