El primer debat televisat entre els aspirants republicans a la Casa Blanca va ser pur espectacle, sense propostes concretes però sí amb moltes referències a la rival demòcrata favorita en els sondejos, Hillary Clinton, i monopolitzat per l'atenció posada per endavant en Donald Trump.

Els 10 precandidats més ben situats en les enquestes van participar en el debat en horari estel·lar al pavelló Quicken Loans Arena de Cleveland (Ohio), televisat per la cadena conservadora Fox, que va organitzar un altre debat quatre hores abans per als altres 7 aspirants que es van quedar fora.

Fenomen mediàtic des de fa setmanes per la seva personalitat, comentaris i popularitat en els sondejos, Trump estava cridat a ser el centre d'atenció i ho va ser, gràcies en part al fet que els propis moderadors del debat van fomentar que es convertís en el protagonista, atacant directament el magnat.

Trump va ser fidel a si mateix i fins i tot a l'inici del debat no va descartar presentar-se com a candidat independent a les eleccions de 2016 si no guanya la nominació republicana. Va ser també el multimilionari el que va parlar en total més temps (10.33 minuts, dos més que Jeb Bush) i el més buscat pels internautes durant el debat a Google o Facebook.

Politòlegs, analistes i mitjans destacaven, poc després de concloure el debat, el bon paper del senador Marco Rubio o del governador d'Ohio, John Kasich, un dels més aplaudits perquè jugava a casa.

Mentrestant, a un dels més ben valorats en les enquestes, el governador de Wisconsin, Scott Walker, se'l va notar absent en alguns moments, i el combatiu senador Rand Paul (Kentucky) va ser el que menys temps va intervenir, amb menys de cinc minuts.

L'elevat nombre de participants i el format, que limitava a un minut la durada de les intervencions, va fer que gairebé no hi hagués interacció entre els aspirants.

Tampoc hi va haver sorpreses en les postures dels candidats sobre assumptes com la immigració, la política exterior o l'avortament. Rubio i Trump van insistir en la necessitat de construir un mur a la frontera dels EUA amb Mèxic, mentre que Bush va instar a eliminar les «ciutats santuari», en què les autoritats protegeixen de la deportació immigrants il·legals.