Grècia i els seus creditors van continuar ahir les intenses negociacions de cara a tancar un acord per a un tercer rescat durant el dia de demà, que se sotmetria dijous a votació al Parlament grec. En aquest sentit, els ministres de Finances, Euclides Tsakalotos, i d'Economia, Iorgos Stathakis, es van reunir ahir novament amb els caps de les institucions -Comissió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Mecanisme Europeu d'Estabilitat- amb els quals abordaran els detalls del paquet de reformes que acompanyarà el rescat en si.

Dissabte, els equips van estudiar en una reunió l'esborrany del memoràndum d'entesa formulat per la CE, al qual el Govern grec ha d'afegir ara modificacions o comentaris, i també van discutir sobre aquest paquet de requisits previs. En aquest sentit, es tractaria del tercer paquet de reformes que el Parlament vota des que els líders de l'eurozona acordessin iniciar les negociacions per a un rescat, la suma del qual ascendirà, previsiblement, fins als 86.000 milions d'euros.

L'aprovació d'aquests requisits previs és una de les condicions imposades a Grècia com a prova que evidenciï que està decidida a tirar endavant les reformes. Segons un alt funcionari del Govern citat ahir pel rotatiu Kathimerini, en la reunió de dissabte es van registrar grans progressos i van quedar pràcticament llestes totes les mesures que aniran en aquest paquet legal.

D'acord amb aquest font, en aquest paquet s'hi inclourà, entre altres punts, la modificació de la recent llei sobre la devolució dels deutes a Hisenda i la Seguretat Social en cent terminis, amb nous criteris més diferenciats respecte al nombre de quotes. Sobre això, els creditors han demanat al Govern de Tsipras reduir el nombre de terminis per als deutors que tinguin ingressos elevats.

També s'esperen canvis en la fiscalitat dels agricultors, que gaudeixen tant de reduccions en l'impost sobre la renda com en el del gasoil, tot i que l'eliminació d'aquests privilegis s'aplicarà previsiblement en dues fases, segons assenyala el rotatiu hel·lè.

A més, a l'agenda de les converses celebrades també hi va estar present el debat sobre el nou fons de privatitzacions, per la qual s'han de transferir actius públics per valor de 50.000 milions d'euros. El Govern ha proposat que això s'aconsegueixi en un horitzó de 30 anys, per tal de poder treure més rendiment a les propietats públiques que en el cas d'haver de privatitzar-les a curt termini. El ?Govern de Tsipras vol donar-li el caràcter d'un fons d'inversions de l'Estat, un model que existeix ja en altres països com Noruega o Austràlia.

Un calendari específic

Si el calendari segueix el rumb desitjat per les dues bandes, l'acord podria estar llest demà, la seva votació al Parlament se celebraria ?dijous, i un dia després, divendres, l'Eurogrup podria donar-li llum verd. A partir d'aquest moment, l'acord entraria en els Parlaments ?d'aquells països en què es requereix el vot de la cambra, amb l'objectiu d'aconseguir que el desemborsament del primer tram del rescat -el Govern aspira a 24.000 milions d'euros- pugui efectuar-se abans del 20 d'agost, data en què Grècia ha de tornar al BCE 3.400 milions d'euros, inclosos els interessos.