El grup terrorista que s'identifica com a Estat Islàmic ha entrat amb enorme força en el camp lingüístic minat que des de fa un temps estén Occident. Amenaça amb fuetades i amb tallar-los les orelles als que es refereixin a ell com a Daesh, acrònim àrab d'Al Dawla al-fil Islamyia Irak Wa'al Sham, que ve a ser el mateix però tot i això considera pejoratiu per la similitud fonètica amb paraules que signifiquen coses diferents. En concret: fanàtics que imposen els seus punts de vista i esclafen els que no pensen com ells.

És inexacte? No, de cap manera. Però als terroristes que presumeixen d'haver conquerit ja el califat no els fa cap gràcia. Prefereixen els acrònims emprats fins ara en el món anglosaxó: Is (Islamic State), Isis (Islamic State of Iraq and al-Sham) o Isil (Islamic State of Iraq and the Levant). Pel que fa al primer d'aquests, la Societat Islàmica de Gran Bretanya i la d'Advocats Musulmans va enviar fa uns mesos una carta al primer ministre britànic, David Cameron, explicant que la banda armada que massacra els enemics i decapita els seus ostatges "no és islàmica, ni un estat, i no té res a veure amb els fidels musulmans, ni amb la comunitat internacional de nacions".

El segon planteja un problema per a les empreses i marques de tot el món que utilitzen aquestes sigles, i fins i tot atempta contra la deïtat Isis, la deessa egípcia del mateix nom. Abans que el canvi d'acrònim es plantegés com una estratègia per debilitar la imatge sinistra del grup armat, una dona nord-americana, Isis Martínez, havia sol·licitat sense èxit als mitjans de comunicació dels seus país que deixessin d'utilitzar el seu nom de pila.

Pel que fa a Isil, la regió definida al voltant de Síria es coneix històricament com el Llevant, un vocable francès arcaic per definir les terres del sol naixent i que en l'actualitat abastaria, a més de la ja esmentada Síria, altres països: Israel, Xipre, Turquia, Jordània, el Líban i Palestina. Aparentment es tracta d'una usurpació del terme tan figuradament poètica com altres que coneixem procedent del nacionalisme creador de mites i llegendes, però tractant-se d'un grup especialitzat a esborrar fronteres i mostrar decapitacions mitjançant vídeos snuff resulta obligat tenir-ho en compte.

Laurent Fabius, ministre d'Afers Estrangers de França, va arribar a dir: "L'Estat Islàmic desdibuixa les línies entre l'Islam, els musulmans i els islamistes. Els àrabs utilitzen Daesh i jo els anomenaré els assassins Daesh".

Els orígens del grup terrorista es remunten a 1999, any en què el ja desaparegut Abu Musan al-Zarqawi va crear Jamaat al-Tawhid wal-Jihad. No obstant això, Daesh no va irrompre en l'escena internacional fins el 2014, quan es va apoderar de grans extensions de territori a Síria i l'Iraq. La història és coneguda en part; al juny d'aquell any va declarar formalment l'establiment d'un califat, "estat" governat d'acord amb la llei islàmica o xaria pel diputat de Déu a la terra, el califa. Tot seguit va ?exi?gir als musulmans de tot el món jurament de lleialtat al seu líder Abu Bakr al-Baghdadi i als altres grups gihadistes acceptar la seva autoritat suprema.

La resta de la humanitat, per a Daesh, està formada per creients que busquen destruir l'Islam, i d'aquesta manera justifiquen els seus atacs contra musulmans i no musulmans, per igual. Les decapitacions, crucifixions i afusellaments en massa formen part del mètode per terroritzar l'enemic. Tota execució es justifica citant l'Alcorà i el Hadiz.

La ideologia del grup que s'identifica com a Estat Islàmic pren elements del wahhabisme, una versió fonamentalista de l'Islam que imposa la xaria, relega les dones i considera no musulmans els xiïtes i sufís, que han de ser perseguits com els cristians i els jueus. Ara i des de fa un temps els que discuteixen el seu acrònim per raons estratègiques o simplement perquè el Diable té més d'un nom.