La Comissió Europea (CE) considera que, si les reformes acordades de cara al tercer rescat a Grècia són plenament implementades, la càrrega de l'ajust quedarà distribuïda en el seu moment de la forma el més equitativa i justa possible en la societat grega.

Així es desprèn d'un informe intern de la Comissió sobre l'impacte social del programa d'assistència a Grècia, publicat aquest dijous i elaborat a petició del president de l'Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, especialment després de les crítiques a l'anterior troica (CE, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) per ignorar l'impacte social dels altres dos rescats.

Segons Brussel·les, aquest document té en compte "adequadament les necessitats i els reptes socials més apressants a Grècia".

L'estudi, de 25 pàgines, no entra en la duresa o el raonament que hi ha darrera del programa, que ascendirà a fins 86.000 milions d'euros fins a 2018 i exigeix ??a Atenes rigoroses reformes i durs ajustaments d'entre el 4 i el 5% del PIB , sinó que se centra en avaluar quines mesures incloses poden, en el moment oportú, assegurar la justícia social del rescat.

Per a la CE, entre els aspectes que faran el rescat "socialment sostenible" figuren mesures com la introducció gradual d'un règim de renda mínima garantida i la prestació d'assistència sanitària universal.

La renda mínima garantida és gradualment implantada fins 2017 i serà complementada amb mesures i altres serveis de suport com ara sanitaris i d'habitatge.

"Un cop s'hagi completat la implementació, s'espera que gairebé la meitat de la població grega en risc de pobresa estigui coberta pel salari mínim garantit", és a dir uns 1,2 milions de persones, indica l'informe.

El cost del programa ascendirà a un 0,5% del PIB grec (1.000 milions d'euros) i la Comissió calcula que el sistema permetrà eliminar més d'un terç de la bretxa d'extrema pobresa prèvia a la seva introducció.

El rescat també inclou, segons la Comissió, la garantia que l'esforç exigit a cada un sigui proporcional als seus ingressos i la concentració de l'estalvi en àmbits que no afecten directament a la butxaca del ciutadà de a peu, com la reducció de les despeses de defensa (en 500 milions fins al 2016) o la correcció de les ineficiències en nombrosos àmbits de la despesa pública.

La CE destaca la lluita contra els interessos creats mitjançant l'eliminació gradual dels tractaments fiscals favorables als armadors i els agricultors o de les múltiples exempcions previstes, per exemple pel que fa als tipus de l'IVA aplicats en algunes illes, o de les subvencions injustificades.

Així mateix, es refereix al foment del paper dels interlocutors socials i la modernització del sistema de negociació col·lectiva, la lluita contra la corrupció o l'evasió fiscal i el treball no declarat.

Igualment apunta al suport a una administració pública més transparent i eficient, la reorganització dels ministeris i la introducció d'una major vinculació entre la remuneració i les responsabilitats professionals.

La CE subratlla, a més, que es completarà el rescat amb un pla d'ocupació i creixement per a Grècia, que permetrà destinar uns 35.000 milions d'euros a la inversió en persones i empreses fins al 2020.

Així mateix, en augmentar en 7 punts percentuals el percentatge de prefinançament per a programes previstos en el període pressupostari 2014-2020, Atenes podrà disposar amb més rapidesa de 1.000 milions d'euros de l'assignació per a nous projectes cofinançats per la UE, indica la Comissió.