Grècia tornarà a les urnes previsiblement a inicis de la tardor i ho farà amb una nova formació política sorgida de l'ala radical de Syriza, després de trencar amb el primer ministre, Alexis Tsipras, pel seu acord amb els creditors. Unitat Popular és el nom del nou partit que amb 25 membres ha format el seu propi grup al Parlament i es converteix així en la tercera força, per davant del neonazi Alba Daurada.

L'exministre d'Energia Panayotis Lafazanis, un dels més crítics amb la gestió del Govern, s'ha posat al capdavant d'aquest nou projecte, que defensa la no aplicació de les mesures compromeses en el tercer rescat i no exclou la tornada al dracma com a moneda nacional si es planteja aquest escenari.

L'aparició d'Unitat Popular al panorama polític, previsible després de la renúncia de Tsipras, agafa gran rellevància, ja que si, com es preveu, la segona força, la conservadora Nova Democràcia, no aconsegueix formar Govern, el mandat exploratori li serà atorgat com a tercer actor amb més representació.

«Unitat Popular és un front popular de base, no només un partit. Un front patriòtic, contra el vassallatge nacional, un front democràtic, de reconstrucció del país», va explicar Lafazanis en la roda de premsa de presentació de la formació. El líder d'esquerres va assenyalar que buscarà «el 62%» de l'electorat que va votar «no» en el referèndum del passat 5 de juliol, quan el Govern va consultar a la població si s'aprovava la proposta d'acord plantejada pels creditors.

El president de Nova Democràcia, Vangelis Meimarakis, va acceptar el mandat de formar Govern que li va fer el president de la República, Prokopis Pavlopulos. Meimarakis va afirmar que intentarà la formació d'un Executiu que tingui un primer ministre procedent de Syriza, «un altre que no sigui Tsipras, ja que ell no vol», i compti amb el suport d'altres partits.

Fins i tot va proposar que el fins ara viceprimer ministre, Yanis Dragasakis, sigui l'encarregat de dirigir aquest Govern perquè «coneix els temes econòmics i té una certa capacitat de col·laborar». Aquesta opció és poc probable perquè la intenció de Syriza és forçar la convocatòria d'eleccions, com dijous va proposar Tsipras després de presentar la dimissió.

Per aconseguir crear un Executiu que eviti la celebració de comicis, Meimarakis ha obert la porta a reunir-se fins i tot amb el líder d'Alba Daurada, Nikolaos Mijaloliakos, amb qui no vol parlar cap de les formacions polítiques.

Confiança de la UE

Per part seva, la UE confia que unes eventuals eleccions anticipades a Grècia després de la dimissió del primer ministre no faran descarrilar de nou un rescat que acaba de ser signat, i espera fins i tot que serveixin per demanar més suport a un programa dur però necessari per al país. L'anunci dijous del líder del partit Syriza no va sorprendre ningú a la Unió Europea, els principals líders de la qual, entre ells els presidents de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, van ser informats abans que Tsipras comparegués a la televisió pública grega.