La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, van advocar per una política d'asil comuna a la Unió Europea (UE) basada en la solidaritat, les regles comunes i el repartiment de refugiats per quotes. Els líders d'Alemanya i França es van reunir de manera extraordinària a Berlín per intentar buscar solucions a la crisi dels refugiats, davant la falta d'acord entre els Vint-i-vuit i el dràstic repunt de les arribades a través de Macedònia o el Mediterrani.

«Tota Europa està afectada per això», va assegurar Hollande, que va considerar que les xifres de persones que estan intentant arribar a Europa «no diuen gairebé res del drama que s'amaga darrere d'elles», i que aquesta situació és també «una prova» per als països d'acollida. L'espai Schengen, sent un àrea sense fronteres internes, necessita una estratègia comuna i «solidària», amb normes «coherents» i que permeti donar asil mitjançant un «procediment comú» a les persones que, per motius polítics, així ho necessiten, va argumentar el president francès.

Merkel va instar Atenes i Roma a posar en funcionament urgentment, tal com es va pactar, els centres de registre de refugiats, ja que Grècia i Itàlia no porten un compte de les persones que entren al seu territori.

Paral·lelament, a Sèrbia seguiran entrant diàriament entre 2.000 i 3.000 refugiats en les properes sis o vuit setmanes, va avançar el Comissari per a refugiats i migracions de Sèrbia, Vladimir Cucic. Si bé «no es tracta d'un nombre que nosaltres no puguem afrontar», Sèrbia «no pot permetre que s'hagi d'enfrontar sola a aquest pes», va explicar Cucic. Va afegir que, davant aquesta situació, Belgrad demanarà donacions a la Unió Europea i a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), així com als Estats Units, Alemanya i Rússia.

Cucic va dir que uns 90.000 immigrants han passat per Sèrbia des de començaments de l'any. La xifra es correspon amb les estimacions que Acnur Sèrbia ha comunicat, segons les quals des de l'1 de gener d'aquest any han ingressat al país unes 180.000 persones, de les quals només la meitat ho ha fet oficialment.