La policia hongaresa va desencadenar a Budapest les protestes de centenars d'immigrants i refugiats de l'Orient Mitjà en impedir-los embarcar en trens cap a la part occidental d'Europa, continent al qual han arribat aquest any ja 350.000 persones després de creuar el Mediterrani. Segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions presentades a Ginebra, l'aclaparadora majoria de persones va entrar per Grècia, unes 218.000, mentre que a Itàlia van arribar 114.000, i 2.643 van morir en el trajecte cap a Europa.
Al centre de la capital magiar es va viure una jornada d'incertesa, ràbia i desesperança entre els centenars d'immigrants acampats a l'entrada de l'estació de Keleti. Les autoritats hongareses els van prohibir embarcar en els trens cap a Àustria menys de 24 hores després que diversos combois plens de refugiats sortissin rumb a Europa Occidental.
Els entorns de l'estació de metro de Keleti, prop de la terminal ferroviària, s'han convertit en un improvisat camp de refugiats per a un miler de persones, entre elles famílies amb nens petits dormint al ras o en precàries tendes. La ira de molts refugiats era visible després que compressin bitllets, alguns per valor de més de cent euros, per poder viatjar a Alemanya i després se'ls impedís embarcar.
Desenes d'agents antiavalots custodiaven l'entrada principal de l'estació després d'expulsar centenars de refugiats que van protestar a la porta corejant lemes com «Alemanya, Alemanya», «Deixeu-nos marxar» i el nom de la cancellera alemanya, «Angela Merkel».
«Ahir (dilluns) ens van donar esperances i avui (ahir) tornen a tancar l'estació», es lamentava Ahmed, un iraquià que pretén arribar amb un germà i una germana a Hamburg, a Alemanya, on afirma tenir familiars. «Hem preguntat als taxistes quant ens costaria anar fins a la frontera amb Àustria i ens demanen 500 euros, però no tenim aquests diners», es queixava.
A l'hora de tancar aquesta edició no s'havia donat una explicació clara sobre el motiu pel qual les autoritats hongareses van permetre embarcar més de 3.600 persones dilluns amb destinació a Alemanya, una mesura que va despertar les crítiques del Govern austríac
L'Executiu hongarès sosté que amb la restricció només compleix els seus compromisos amb l'espai Schengen, com no permetre que persones de tercers països sense el corresponent visat puguin accedir a mitjans de transport internacionals.
«M'han venut un bitllet i no em deixen utilitzar-lo, tampoc em tornen ara els diners», afirmava Anas, procedent de Síria, que recollia una de les demandes de molts refugiats: que els tornessin els diners dels bitllets de tren.
Hongria és el primer membre de l'espai Schengen a la ruta dels Balcans, que comença a Grècia i per la qual més de 150.000 persones han arribat al país centreeuropeu en el que portem d'any. Les arribades diàries d'immigrants a través de la frontera amb Sèrbia, on s'ha erigit una primera tanca de ganivetes de metre i mig, se situa en entre les 1.000 i les 3.000 persones.
El ministre d'Exteriors hongarès, Peter Szijjarto, va assenyalar que el seu país registraria tots els nouvinguts i retornaria als seus països d'origen els immigrants econòmics.
«Tenim la intenció de registrar tots els immigrants, independentment del fet que no som el primer Estat membre en què entrin», va afirmar, segons la premsa hongaresa.
Szijjarto també va destacar que Hongria no havia donat suport al sistema de quotes proposat per la Comissió Europea perquè aquesta fórmula només encoratja la immigració il·legal.
Una gran part dels refugiats arribats a Hongria fugen de la violència a països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan, però també hi ha persones procedents d'altres països, com el Pakistan o Bangla Desh, que esperen trobar una vida millor a Europa Occidental.
L'Exèrcit, a punt
Per part seva, el ministre de Defensa hongarès, Csaba Hende, va reiterar al Parlament que en cas que sigui necessari l'Exèrcit podria enviar uns 3.500 efectius a la seva frontera meridional per ajudar la policia en la crisi migratòria.
L'ús de tropes a la frontera és una de les mesures que es debatran aquesta setmana al Parlament hongarès i que podrien entrar en vigor a partir del 15 de setembre; i també es discutirà imposar penes més altes per creuar les fronteres de manera il·legal.
Diversos líders europeus han sol·licitat que la Unió Europea tingui un paper més actiu a l'hora de gestionar i ajudar els països més afectats i que s'estableixin regles que distingeixin els mereixedors d'asil dels immigrants econòmics.
