L'Ajuntament de Barcelona impulsarà un registre de famílies disposades a ajudar o acollir a refugiats, segons va anunciar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Pisarello es van reunir amb representants d'entitats i ONG especialitzades en l'acollida de persones per estudiar les mesures d'acollida de refugiats que pot oferir la capital catalana, que s'ha proposat com a «ciutat refugi», de la mateixa manera que Madrid.
La intenció de l'ajuntament és fer un registre de persones interessades a ajudar refugiats, una ajuda que, segons Pisarello, «pot consistir en diverses formes de suport», inclosa la de proposar un allotjament, ja que les entitats que atenen els refugiats han mostrat la dificultat d'allotjar més persones que demanen asil. De moment, l'Ajuntament ha reforçat amb 200.000 euros les ajudes a les entitats que atenen les persones que demanen asil.
Altres municipis catalans, com els barcelonins de Berga, Sant Feliu de Llobregat o Sabadell també s'han proposat per ajudar en l'acollida de persones refugiades.
Pisarello va recordar que el govern municipal treballarà perquè Barcelona es converteixi en una «ciutat refugi», i farà xarxa amb altres ciutats de l'àrea metropolitana, catalanes i de la resta d'Espanya que manifestin la mateixa voluntat. El primer tinent d'alcalde va reclamar a l'Estat que «faci arribar més recursos a les ciutat per destinar a aquest àmbit». efe/Ddg barcelona
Quatre refugiats van morir i més de 1.000 van ser rescatats a aigües del Mediterrani, davant de les costes de Líbia, en intentar arribar a Itàlia. Els quatre cossos van ser trobats en una llanxa pneumàtica en què viatjaven 112 refugiats, que van ser rescatats per la nau Fulgosi de la Marina Militar, tot i que a l'hora de tancar aquesta edició encara es desconeixien les causes de la mort. La mateixa nau va rescatar altres 109 immigrants que anaven a bord d'una altra llanxa pneumàtica a la deriva.
La Marina Militar també va participar en un tercer rescat en el qual va assistir altres 120 persones. Paral·lelament, la Guàrdia Costanera italiana va confirmar l'ajuda a altres 256 persones. A més, en les darreres hores, la nau Dignity I de Metges Sense Fronteres ha rescatat 471 immigrants en cinc operacions diferents.
Almenys 2.643 immigrants han mort en el que portem d'any en l'intent d'arribar a les costes europees, mentre que l'any passat en aquestes dates n'havien mort 2.081, segons les últimes dades publicades per l'Organització Internacional per a les Migracions.
L'Organització Internacional per a les Migracions va assegurar que 351.000 immigrants i refugiats han creuat el Mediterrani i han arribat a Europa en el que portem d'any.
L'aclaparadora majoria va entrar per Grècia, uns 218.000, mentre que a Itàlia van arribar 114.000, segons les dades més recents de l'organisme. Les nacionalitats més comunes dels immigrants i refugiats arribats a Itàlia són eritrea, nigeriana, somali, sudanesa i siriana. El sirians són els més nombrosos entre els que desembarquen a les illes gregues, seguits dels afganesos, albanesos, pakistanesos i iraquians.
Agost negre
El mes d'agost ha estat el segon amb més morts (638) el 2015, només superat per l'abril, amb 1.265 morts. En general, els arribats a Grècia emprenen viatge des d'allà -per tots els mitjans possibles-cap al centre i nord d'Europa, creuant per Macedònia i Sèrbia.
L'Unicef, va assenyalar sobre això que en els últims tres mesos s'ha triplicat el nombre de dones i nens que han creuat de Grècia a Macedònia. En total, més de 52.000 persones s'han registrat des de juny al centre de recepció de Gevgelija, a Macedònia, i s'estima que un nombre similar va travessar la frontera sense realitzar aquest tràmit.
