França i Alemanya van acordar una iniciativa conjunta, que portaran al proper Consell Europeu de Ministres d'Interior el dia 14, en què inclouen un «mecanisme obligatori i permanent» d'acollida de refugiats. El president de França, François Hollande, va parlar per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, sobre les mesures que passaran pels responsables d'Interior abans de ser confirmades en un Consell Europeu pels caps d'Estat i de Govern.
«Caldrà repartir-se aquests demandants d'asil, principalment els que vénen de Síria. Hem proposat al costat de la cancellera Merkel un mecanisme permanent obligatori», va assenyalar Hollande. El president francès va considerar, així mateix, que els compromisos adoptats fins ara per la Unió Europea (UE) no són suficients i que «hi ha països que no responen a les seves obligacions morals».
Les noves mesures que proposaran París i Berlín, va puntualitzar, es refereixen als centres de registre per rebre refugiats i repatriar els immigrants indocumentats, a la protecció de les fronteres i a l'actuació en els països d'origen i de trànsit.
En un comunicat conjunt, Hollande i Merkel van destacar que aquests «refugiats» necessiten protecció internacional i que Europa ha de protegir aquells per a qui aquesta és «l'última esperança». Els convenis de Ginebra elaborats al final de la Segona Guerra Mundial obliguen tots els països, en la seva opinió, a facilitar-los aquesta protecció. No obstant això, van deixar clar que aquells «que intenten millorar les seves condicions materials mitjançant vies irregulars» han de ser repatriats de manera «digna».
Aquesta iniciativa, segons Hollande, es va preparar abans de la commoció causada per la imatge del nen kurd-sirià Aylan Kurdi ofegat a la platja turca de Bodrum. «Penso en les víctimes que no són fotografiades, que són ignorades, i en les futures víctimes que hi haurà si no fem res», va assenyalar.
El mandatari francès va recordar que en la proposta de quotes plantejada al juny per la Comissió Europea es xifrava en 40.000 el total de refugiats, però que actualment ja es parla de més de 100.000.
Des de Suïssa, on es troba de visita oficial, Merkel va defensar també la necessitat de definir quotes per a l'acollida de refugiats a la Unió Europea i que aquest sistema sigui obligatori per a tots els països membres. «Necessitem quotes obligatòries en el si de la Unió Europa per compartir els deures, és el principi de solidaritat», va dir la dirigent alemanya.
L'anunci d'Hollande i Merkel va precedir la reunió interministerial que el Govern francès va mantenir a París per analitzar l'actual crisi migratòria. Després d'ella, el ministre francès d'Interior, Bernard Cazeneuve, va concretar alguns dels aspectes més urgents del pla d'acció, com la formació d'equips multinacionals de funcionaris per garantir la presa d'empremtes, el registre a la base de dades Eurodata o l'harmonització de les polítiques d'asil.
Reticències a França
Malgrat aquesta mobilització, les autoritats franceses es mouen en terreny pantanós dins del seu propi país, com demostra la reticència majoritària de la població a acollir un major nombre de refugiats. D'acord a un sondeig difós pel canal BFMTV, un 56% dels francesos consultats es van mostrar contraris a rebre més asilats procedents de Síria. Davant d'aquestes dades, una enquesta realitzada a Alemanya pel canal ZDF a l'agost, el 60% dels ciutadans van considerar que el seu país té la capacitat d'atendre les 800.000 demandes d'asil que s'esperen aquest any.
Paral·lelament, el Govern britànic prepara un pla per acollir al Regne Unit milers de persones que actualment estan en camps de refugiats a la frontera siriana. L'Executiu de David Cameron col·laborarà amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) per traslladar a milers de persones al Regne Unit.
La Comissió Europea proposarà que els estats membres es reparteixin 120.000 asilats dels que es troben a Hongria, Grècia i Itàlia, el triple dels que va plantejar al maig en un esquema que ja va resultar polèmic. El pla de l'Executiu comunitari, que es presentarà dimecres que ve i encara és un esborrany, suggereix sumar aquestes 120.000 persones a les 32.256 que ja es van comprometre a acollir els països de la UE el juliol i que el sistema sigui més automàtic.
