Una llarga columna formada per uns 2.000 refugiats va sortir caminant de Budapest en direcció a la frontera d'Àustria, situada a més de 200 quilòmetres de distància. En els últims dies el lema de les protestes era «llibertat, llibertat», per demanar que els deixessin embarcar en un tren rumb a Alemanya, i ahir una multitud de refugiats va fer ús d'aquesta paraula llançant-se a la carretera.
A darrera hora del dia, Hongria va anunciar que oferiria als centenars de refugiats que es troben a l'estació de trens Keleti de Budapest i als que caminaven per l'autopista M1 traslladar-los fins a la frontera amb Àustria. El transport es realitzaria en uns cent autobusos que es posaran a disposició dels refugiats perquè puguin arribar a la localitat fronterera d'Hegyeshalom, va explicar el ministre hongarès de Governació, János Lázár. En aquest sentit, el canceller federal d'Àustria, Werner Faymann, va prometre que no deixaran abandonats els immigrants que es troben en camí cap a la frontera.
«Hi anirem caminant, no fem mal a ningú, no som criminals. Només vull arribar a algun país en què pugui acabar els meus estudis», explicava Nasir al Omar, que estudiava Art i Literatura a la universitat siriana d'Alep.
Els joves són majoria però hi ha també famílies senceres amb nens i nadons, que portaven dies acampats a l'estació de trens Keleti de Budapest en unes condicions miserables, només assistits per un grup de voluntaris hongaresos. Alguns mostraven fotografies de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i feien el signe de la victòria als bocabadats turistes que es trobaven pel centre de Budapest.
Molts hongaresos van fer fotos de la marxa, els animaven o els saludaven amb la mà, mentre que els refugiats es donaven ànims a crits de «som-hi». «Si tingués una filla li posaria Merkel», deia un d'ells, un kurd de Síria que no va voler donar el seu nom.
Gairebé al capdavant de la columna anava un home en cadira de rodes que va despertar l'interès de nombrosos fotògrafs. El seu nom és Imad, té 54 anys i és també, com la gran majoria, de Síria. Un grup de set joves, cap d'ells familiar seu, fan torns en el camí des de Grècia per dur-lo a Alemanya.
«El vam conèixer a Grècia, li vam dir que si volia anar amb nosaltres a Alemanya i des d'aleshores estem junts. Som ja gairebé una família», relatava Firas, un jove de 19 anys que deia que va haver d'abandonar els seus estudis de dret a Alep per la guerra. Els joves es van alternant al llarg de la marxa, empenyent la cadira de rodes d'Imad, a qui descriuen com un home de poques paraules. «Ja queda poc, d'aquí a dos dies estarem a Àustria», afegia, i repetia la mateixa frase en àrab en veu alta per donar ànims als seus companys.
Solidaritat dels hongaresos
Al llarg de la marxa, nombrosos ciutadans hongaresos donaven ampolles d'aigua i galetes als refugiats. També es va produir algun incident amb conductors, com quan un home amb el cap rapat i tatuatges va increpar els refugiats. Després va parlar des del seu cotxe amb un policia, potser per queixar-se per l'embús que estava creant la marxa.
La Policia hongaresa va facilitar la sortida de la ciutat dels refugiats pactant amb els que encapçalaven la marxa i tallant el trànsit a les cruïlles, sense que es produís el més mínim incident. A mesura que la marxa s'acostava als afores de la ciutat, més gran era la distància entre el cap i la cua de la columna, amb alguns obligats a parar a l'ombra per descansar.
