Espanya acollirà 17.680 refugiats procedents de Síria i altres països en conflicte després d'acceptar la proposta de la Comissió Europea i en l'acollida i integració a mitj+a i llarg termini treballa el Govern. La xifra de refugiats que la Comissió Europea va traslladar ahir a Espanya (14.931) i que va acceptar el país és la tercera més alta de la Unió Europea (UE), darrere d'Alemanya (31.443 refugiats) i França (24.031).

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el Govern està treballant «intensament» perquè els refugiats tinguin garantida no només l'acollida sinó la «integració a mitjà i llarg termini que mereixen al nostre país». L'Executiu encara no sap quan començaran a arribar aquestes persones que fugen de les guerres dels seus països d'origen, ja que depèn del procediment que està dissenyant la Comissió Europea i dels mecanismes establerts en els països de procedència, segons la vicepresidenta. Però va fer èmfasi que Espanya ha ofert la seva «màxima col·laboració» i la seva «experiència» a la Comissió «per ajudar a agilitzar aquest procés». A més, el PP i els grups de l'oposició al Congrés van pactar una esmena transaccional als pressupostos generals de l'Estat de 2016 per augmentar en 200 milions d'euros la dotació destinada per al programa de reassentament i reubicació de refugiats.

Aquestes són algunes de les claus de la bateria de mesures aprovades ahir per la CE:

Sistema temporal

Un sistema temporal i obligatori d'emergència per a la reubicació entre Estats membres de 120.000 persones arribades a Hongria, Grècia i Itàlia, que se sumen a les 40.000 que va proposar al maig, de manera que en total es tracta de redistribuir a 160.000 en dos anys. D'aquestes 120.000 persones, 54.000 procediran dels camps de refugiats d'Hongria, 50.400 de Grècia i 15.600 d'Itàlia. Els països als quals Brussel·les demana més esforç de recepció són Alemanya (31.443, un 26,2%), França (24.031, un 20%) i Espanya (14.931, un 12,4%). Queden fora d'aquest repartiment sis dels vint-Estats membres: els tres als quals es dirigeix ??la mesura (Hongria, Grècia i Itàlia) i els tres que gaudeixen d'exempcions en matèria de Justícia i Interior (Regne Unit, Dinamarca i Irlanda).

El repartiment es basa en quatre criteris (la població, el PIB, el nivell d'atur i l'esforç previ d'acollida de cada país) amb un pes en el còmput de 40-40-10-10 per cent. Per cada persona reubicada l'Estat membre rebrà 6.000 euros, el que eleva el cost de la mesura a 780 milions d'euros, inclosos la despesa del trasllat dels refugiats.

Sistema permanent

Un sistema permanent i obligatori per al repartiment de refugiats que la CE podrà activar si considera que un soci comunitari suporta una pressió extrema, per la qual cosa tindrà en compte el nombre de sol·licituds d'asil rebudes pel país i la xifra de persones que hagin creuat les seves fronteres de forma irregular en els últims sis mesos.

Exempcions

Els estats membres podran quedar exclosos durant un any de tots dos sistemes de repartiment per causes justificades que haurà d'avaluar la CE (com un desastre natural) i a canvi d'una contribució al pressupost comunitari equivalent al 0,002 per cent del seu PIB (menys si l'exempció és parcial, per exemple, durant només uns mesos).

Estats exclosos

Una llista comuna d'Estats d'origen segur, als quals en principi no correspon la concessió d'asil perquè els seus ciutadans no corren perill, que inclou els països candidats a l'adhesió al club comunitari -Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Turquia- així com a Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.

Aquesta mesura està dirigida a agilitzar la tramitació de les demandes d'asil i escurçar el procediment de sis mesos a cinc dies, en facilitar la distinció entre persones que provenen de zones en conflicte, com Síria, i aquelles que presenten sol·licituds malgrat provenir de països considerats segurs.

Brussel·les ha recalcat, no obstant això, que estudiarà cas per cas i que aquesta llista en cap cas priva de l'accés a la protecció internacional.

Fons d'emergència

Un fons fiduciari d'emergència de 1.800 milions d'euros per al Sahel, la conca del llac Txad, la banya d'Àfrica i el nord d'Àfrica per afrontar les causes de la desestabilització, els desplaçaments forçats i la immigració il·legal. Per la seva banda, Espanya ja ha confirmat la seva participació, segons la Comissió Europea.