Fatime Lickollari recull el poc que té i es disposa a fer les maletes. Vol emigrar, amb els seus dos fills i el seu marit, a Alemanya a la recerca d'una vida millor, un viatge que en el que va d'any ja han emprès uns 30.000 albanesos. La família Lickollari és de Verdove, un poble prop de la turística ciutat de Pogradec, banyada pel llac Ohrid que Albània comparteix amb Macedònia. «Els que tenien una mica de diners per pagar-se el viatge ja han marxat. Aquí hem quedat els més pobres», comenta a Efe Fatime, qui, amb un petit crèdit del banc, va aconseguir muntar un modest negoci de fruites i verdures al centre del poble.

«Veus aquesta caixa de raïm podrida? Porta una setmana aquí. Ningú ha vingut a comprar-la perquè el preu de 80 cèntims el quilo els sembla car», es lamenta entre sospirs. Aviat tancarà el negoci perquè, diu, «no puc treballar per mantenir els pobres», en al·lusió al fet que molts clients no tenen amb què pagar-li i no li queda un altre remei que fiar-los-hi.

El camperol Zyber Afisllari, cap d'una família de set membres que sobreviuen amb 100 euros al mes, confessa entre llàgrimes que li han tallat la llum a casa per no pagar els 3.200 euros que deu a la companyia elèctrica estatal. La vida és dura en aquest poble de tot just mil habitants, ja que per tenir aigua potable cal caminar entre dues i tres hores fins a arribar a una deu a la muntanya. La majoria dels seus habitants han baixat de les zones muntanyoses i fredes de Mokrra i s'han establert en Verdove amb l'esperança de trobar feina en el sector de la construcció a Pogradec o a la veïna Grècia.

No obstant això, la crisi ha fet que molts s'hagin quedat a l'atur, el que els empeny a emigrar cap a països rics com Alemanya, Suècia, Noruega i Dinamarca. «Vaig tornar de Grècia fa cinc anys amb la idea que Albània havia canviat. Però res. Aquí no hi ha perspectiva. L'ensenyament i la sanitat no funcionen. No hi ha justícia i els polítics són corruptes», critica Bledar, un dels albanesos que ha emigrat per partida doble. Acaba de tornar de Finlàndia després que les autoritats d'aquest país rebutgessin la seva sol·licitud d'asil. «Tots volem vendre cases, terres, vaques i fugir, però tenim por del que pot passar si ens tornen», assenyala Vane, de 40 anys.

Segons dades del Govern alemany, 29.353 albanesos han sol·licitat asil a Alemanya en els set primers mesos de l'any en comparació amb les 4.590 registrades en el mateix període de 2014 i la inexistència de peticions el 2012 i 2013. El nombre ha crescut fins a arribar a la xifra rècord de 7.633 sol·licituds al juliol, el que posiciona els albanesos en segon lloc com a demandants d'asil, només per darrere dels sirians.