L'enorme afluència de refugiats que ha sorprès Europa està posant en dubte un dels pricipals pilars comunitaris, la lliure circulació de persones pels estats membres. Seguint els passos d'Alemanya, Àustria i Eslovàquia han restablert temporalment els controls a les fronteres, en el que suposa la primera vegada que es produeix una reacció d'aquest tipus per qüestions migratòries. Tot i la pressió a les fronteres, els ministres d'Interior dels països de la UE?només van acordar un repartiment excepcional de 160.000 refugiats entre els membres, però sense assumir quotes obligatòries. És a dir, un nou fracàs del diàleg a la UE sobre la crisi migratòria.

La decisió alemanya de reinstaurar temporalment els controls per qüestions de seguretat ha provocat un relatiu efecte dòmino en altres països europeus. Cadascun amb el seu propòsit, els Estats intenten alertar que l'arribada massiva de refugiats requereix una resposta coordinada i l'aplicació de regles clares. El moviment alemany s'ha vist acompanyat d'un anunci d'Àustria del desplegament de militars per assegurar la frontera amb Hongria, per la qual la nit anterior havien creuat milers de migrants amb direcció a Alemanya. «Si Alemanya aplica controls fronterers, Àustria ha d'aplicar controls de fronteres reforçats», va assegurar el vicecanceller austríac, Reinhold Mitterlehner.

Eslovàquia va anunciar també la introducció de controls temporals a les fronteres, reforçades amb 220 policies més, mentre Hongria ha deixat via lliure als demandants d'asil que arriben al seu territori amb l'única intenció de continuar camí cap a la frontera amb Alemanya. Davant de l'actitud inicial de pretendre registrar tots els migrants, com dicten les normes d'asil a la UE, les autoritats hongareses estan utilitzant trens especials per a transportar milers de migrants des Röszke, prop de la frontera amb Sèrbia, fins a Àustria.

Paral·lelament, la policia hongaresa va començar a impedir l'entrada de refugiats a través de la seva frontera sud amb Sèrbia, on va tancar l'últim buit que quedava a la tanca que separa els dos països. La policia va col·locar una barrera humana amb uns 25 agents que tancaven el pas als refugiats que anaven arribant.

Per part seva, Alemanya i França van avançar que els ministres europeus d'Interior van aconseguir un acord polític per repartir a la Unió Europea 160.000 refugiats en dos anys, una xifra que inclou les dues mesures proposades per Brussel·les des de maig per distribuir 40.000 i 120.000 persones, però sense establir encara quotes obligatòries per als països, fet pel qual no es va avançar en res en la nova reunió. «Hi ha un acord general per a la reubicació de 160.000 persones als Estats europeus», va avançar el titular alemany d'Interior, Thomas de Maizière.

De Maizière va aclarir que el repartiment per països del total de 120.000 persones es concretarà en el Consell del proper 8 d'octubre, després que els estats membres aprovessin ahir formalment la primera mesura per al repartiment de 40.000 refugiats. Va afegir que per a Alemanya una condició per acceptar l'acord era que els demandants d'asil provinguin dels centres de registre, és a dir, hauran hagut de ser identificats.