De revolucionari temut arreu d'Europa a fidel complidor del rescat

En els set mesos de Govern, el líder de Syriza ha deixat palès que la seva intenció mai ha estat sortir d'Europa

21.09.2015 | 09:30
Els comicis hel·lens no van despertar un gran interès.

Vuit mesos després de vèncer les primeres eleccions anticipades, els ciutadans han tornat a confiar amb Alex Tsipras, encara que amb poca convicció, com demostra una abstenció sense precedents de gairebé el 45% en les eleccions anticipades d'ahir, en un país on el vot és obligatori.

Lluny queda la imatge del diable que trauria Grècia de l'eurozona o que convertiria el país en una Corea del Nord europea, tal com pintava l'oposició conservadora liderada, llavors, pel primer ministre, Andonis Samaras. En els set mesos que va durar el seu Govern, Tsipras ha demostrat que la seva intenció mai va ser la sortida de l'euro, i com a prova hi ha el fet que ha signat un rescat que poc ha d'envejar als programes d'ajust anteriors i que li ha costat la ruptura de Syriza. La mesura va provocar reaccions immedaites: sense anar més lluny, el seu rival conservador en l'actual carrera per la direcció del Govern, Vangelis Meimarakis, va arribar a dir d'ell que s'havia convertit en el "nen mimat" de la Unió Europea després d'haver signat el rescat.

Tsipras va néixer l'any 1974, i enginyer civil de professió, la seva carrera política va començar el 2006, quan va ser nomenat candidat del seu partit a l'alcaldia d'Atenes i va aconseguir el 10,6% dels vots, un resultat inesperat que el va propulsar, a inicis del 2008, a la presidència de Synaspismós, principal component de Syriza.

El gir radical que va donar al discurs polític del seu partit li va costar una escissió, a inicis de 2010, de l'ala més moderada, que va crear una altra formació, Dimar. Després de les eleccions de 2012, Tsipras va emprendre amb èxit el treball laboriós de fusionar els diferents grupuscles en un sol partit, Syriza.

Aquest mateix any, va començar el seu ascens fulminant, quan, per sorpresa general, el seu partit es va convertir en la segona força política gràcies a un programa de rebuig de l'austeritat draconiana que els creditors del país havien imposat a Grècia. En els dos anys i mig següents es va llançar a la conquesta de la classe mitja, enfonsada després de sis anys de recessió.

Tres anys després, el protagonista de la política antiausteritat no només s'ha convertit en un deixeble aplicat de l'eurozona, sinó que de ser un unificador de Syriza ha esdevingut l'enterrador del partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema