La Guàrdia Civil va assestar un cop mortal a ETA. És el cop de gràcia a una organització terrorista moribunda que va començar el 1968 a matar i que ha deixat en el seu camí més de 800 víctimes mortals i milers de ferits? Alguns experts opinen que sí, encara que prefereixen fugir de triomfalismes.
A ningú se li escapa la importància d'aquesta operació, ja que Pla i Sorzabal formaven part del poc que queda d'ETA, i la seva detenció suposa, segons les fonts consultades, un pas important cap a la fi de la banda. Fa anys que tots dos estaven intentat negociar, amb mediadors internacionals fins i tot, treure algun rèdit a canvi del lliurament dels pocs amagatalls de què disposa la banda. Però les seves gestions no van donar fruits. Tampoc les que van portar a terme des de Noruega, d'on van ser expulsats.
Amb aquesta operació, la Guàrdia Civil enterra les poques esperances que li quedava a la direcció d'ETA de «salvar els mobles», perquè, segons els experts, s'ha facilitat el camí cap al «punt i final» de la història d'una organització terrorista que no ha tornat a matar des de 2010 i que a l'octubre de 2011 va declarar la fi de la violència.
Des d'aquesta última data, les forces de seguretat han seguit colpejant les estructures de la banda, des del seu front de presons fins a la recent desarticulació, el mes de juliol passat, del seu aparell logístic.
Una quinzena d'alliberats
Uns successius cops que han deixat en una quinzena el nombre actual d'alliberats de la banda, tots ells fora d'Espanya i pràcticament cap amb l'entitat suficient per substituir els que van ser detinguts ahir en la direcció de les «engrunes» d'ETA. Ni tan sols José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, a qui els investigadors consideren un «jubilat».
