El Govern alemany estudia concedir automàticament tres anys de permís de residència als refugiats sirians per descarregar la desbordada oficina que tramita les peticions d'asil, segons publicava ahir el setmanari alemany Der Spiegel. La cancelleria alemanya té previst alleujar amb aquesta mesura la situació que pateix l'Oficina Federal per a la Migració i els Refugiats (BAMF), que ha estat objecte d'importants crítiques en les últimes setmanes a causa de la seva incapacitat davant de l'allau de refugiats.

D'una banda, la mesura eliminaria el procés burocràtic derivat de tramitar les peticions d'asil de tots els refugiats sirians arribats a Alemanya, que conformen un dels grups més grans d'immigrants i tenen en principi moltes opcions de quedar-se perquè procedeixen d'un país estripat per una guerra civil. De l'altra, la proposta permetria que la BAMF es concentrés en la tramitació de les peticions de la resta de refugiats, que provenen majoritàriament dels Balcans.

El permís de residència temporal per als nacionals sirians no permetria el dret de reagrupació familiar, segons fonts governamentals citades per Der Spiegel. El Govern alemany aportaria el finançament per aquest permís de residència especial per a sirians, malgrat que és competència dels estats federats i els municipis cobrir les necessitats dels peticionaris d'asil.

El conflicte que viu Síria des del març de 2011, quan van sorgir protestes contra el Govern de Bashar al-Assad, ha causat uns 220.000 morts i més de quatre milions de refugiats a països veïns, així com 7,6 milions de desplaçats interns, segons càlculs de l'ONU. Alemanya calcula que rebrà aquest any uns 800.000 refugiats, procedents principalment de Síria, l'Iraq, Afganistan i Eritrea, així com dels països que componen els Balcans Occidentals.

Passant per Croàcia

D'altra banda, gairebé 10.000 refugiats i migrants van entrar ahir a Croàcia en el seu camí cap a Europa Occidental, segons el Ministeri croat de l'Interior, mentre que a Àustria es va comptabilitzar una xifra similar i a Hongria hi van arribar més de 8.000 exiliats.

Des del passat 15 de setembre han entrat a Croàcia uns 65.000 migrants, coincidint amb el tancament de la frontera hongaresa amb Sèrbia, cosa que va convertir el territori croat en una nova zona de trànsit a la ruta dels Balcans. La zona més transitada és l'anomenada "frontera verda" serbocroata, un terreny pla entre els rius Danubi i Sava, on es troben les localitats de Tovarnik, Ilok Bapska i Strosinci.