Cinc homes i quatre dones conformen el jurat popular que jutjarà la mort violenta de la nena Asunta Basterra Porto, per la qual els seus pares, els únics imputats en el cas, s'enfronten a fins a vint anys de presó. Així mateix, van ser elegits dos suplents, en aquest cas un home i una dona.

El jurat va ser seleccionat ahir, en la primera jornada de la vista oral, i en aquest acte, que es va prolongar durant més de quatre hores, les parts van rebutjar quatre possibles candidats. Tres van ser descartats per la defensa dels acusats, que exerceixen els advocats José Luis Gutiérrez Aranguren, en representació de la mare de la nena, Rosario Porto; i Belén Hospido, que defensa el pare, Alfonso Basterra. L'altra recusació la va formular el representant del ministeri fiscal, Jorge Fernández de Aránguiz.

A part d'aquesta elecció, el jurat també va rebre informació sobre el desenvolupament del procés, durant el qual no podran parlar ni amb els diferents advocats ni tampoc amb els més de cent periodistes acreditats per cobrir aquest judici, que es prolongarà, en principi, fins el proper 21 d'octubre.

Aranguren va admetre estar satisfet amb la selecció dels membres d'aquest jurat, ja que confia «en els ciutadans i en el sentit comú». El lletrat va explicar les recusacions realitzades per la defensa, ja que es tractava de persones en què «no hi havia condicions d'objectivitat i imparcialitat», i, per tant, es donaven «causes legals» per a la impugnació.

En aquest sentit, va assenyalar que va haver-hi «dues persones», per exemple, que en el moment d'emplenar el qüestionari «posaven que no tenien cap tipus de prejudici i opinió formada i era incert». Aranguren va manifestar la seva convicció sobre la tasca que ha d'exercir el jurat popular, i això malgrat que «temia que hi hagués gent que estigués influenciada per la informació excessiva al voltant d'aquest cas».

L'advocat va assenyalar que Rosario Porto està «amb forces» per afrontar la vista oral per la mort de la nena. Aranguren va assengurar que la seva patrocinada es troba amb forces tot i que «amb esforç», i va confessar que tots dos tenen una preocupació lògica per la «influència» en els que han de jutjar de «les notícies, dels comentaris i de les tertúlies» sobre el cas.

No obstant, va insistir que la «gent del carrer és tan sensata o més» que qualsevol tribunal, i no es tracta que tinguin coneixements de Dret, sinó «sentit comú, prudència i atenció».