Alfonso Basterra va iniciar cap a les 10 hores la seva declaració, aparentment tranquil i en algunes respostes al fiscal fins i tot desafiant. Davant la pregunta "va donar vostè Orfidal a la seva filla?", Va respondre contundent: "Per descomptat que no". El que sí que admet és haver comprat el medicament els dies 5 i 17 de juliol, sense poder precisar la quantitat que el fiscal xifra en 50 i 25 pastilles respectivament. Davant l'acusació popular -el interrogatori del fiscal es va allargar durant tres hores i mitja-, reitera que no va subministrar el fàrmac a la petita. L'advocat de l'associació Clara Campoamor i el de Rosario finalitzen en tot just mitja hora els seus torns de preguntes. Sobre la relació amb la seva exparella -ahir Rosario no va aclarir si hi va haver episodis d'agressivitat-, ha subratllat: "No li negaré que discutíssim, com qualsevol parella, però maltractaments? No, Per descomptat que no".

El pare d'Assumpta, amb els braços creuats sobre el pit, va admetre haver comprat Orfidal al mes de juliol de 2013 però va negar fefaentment haver subministrat el fàrmac a la petita Asunta. A més, va dir desconèixer qui va poder donar el medicament a la menor ni el dia dels fets ni els anteriors.

El que més importava a Alfons Basterra era passar temps amb la seva filla. Perdre-la va ser un succés "esgarrifós" que li va afectar tant que va provocar que tingui llacunes sobre certs moments o que pugui haver-hi detalls que va incloure en la seva declaració davant del jutge que no es corresponguin exactament amb el que ha dit avui davant el fiscal. Així ho va assegurar ell mateix al llarg d'una declaració en la qual es va mantenir ferm, llevat moments puntuals d'irritació amb el fiscal per preguntar-li, va dir, diverses vegades el mateix. En diversos moments va demandar a Jorge Fernández de Aránguiz "una mica d'empatia". Va al·legar que eren "moments molt durs" i que no recordava tot exactament.

Basterra va explicar al ministeri públic -més de tres hores i mitja es va prolongar l'interrogatori del fiscal-que no hi havia administrat mai orfidal a la nena, que només prenia medicaments per a una al·lèrgia que tots dos compartien, i a la qual va atribuir els episodis de malestar de la menor detectats pels professors de música.

També es va reafirmar que la tarda dels fets no va sortir de casa seva, on es va dedicar a cuinar per a diversos dies quan la seva exdona i la seva filla van marxar i després es va posar a llegir un llibre, atès que era un gran aficionat a la lectura.

L'acusat també s'ha referit al portàtil que va ser localitzat al seu domicili diversos mesos després de la seva detenció assegurant que sempre va estar allà. També va assenyalar, a preguntes del fiscal sobre si havia anat a Montouto dimarts previ a la mort de la nena, que no. "No tenia motius per pujar", ha assenyalat, encara que va admetre que ho havia fet abans per vigilar les humitats.

Basterra va incidir reiteradament en la inclinació que tenia per la seva filla: "Cada vegada que podia estar amb ella era una injecció de moral". Per això, diverses vegades va retreure al fiscal: "No sap què és perdre a un fill. No l'hi desitjo ni al meu pitjor enemic".

L'acusat prega al fiscal que es refereixi a Assumpta pel seu nom i no com el cadàver: "És un tret d'humanitat que li demano".