El periodista Alfonso Basterra, acusat de matar la seva filla Asunta en un presumpte pla conjunt amb la seva exdona i mare de la menor, l'advocada Rosario Porto, va defensar la seva innocència i va carregar contra la instrucció del cas. El pare de la nena va declarar durant quatre hores en el judici oral que se celebra a la capital gallega i ho va fer un dia després de la seva exdona, a la qual les parts personades van estar preguntant sobre el crim durant prop de vuit hores .

A diferència de la imatge mostrada per Rosario en la jornada de dijous, Alfonso Basterra va mantenir una actitud desafiant, a més de semblar visiblement indignat amb la investigació del cas pel crim de la seva filla, sobre la qual va denunciar "filtracions" i "irregularitats".

El comunicador va reiterar en nombroses ocasions que ell no va matar la seva única filla i que mai li va subministrar Orfidal, el fàrmac trobat al cos de la víctima, segons va revelar l'autòpsia. Va insistir sobre aquest punt i va afegir que els episodis en què la nena va presentar somnolència al llarg de l'estiu eren provocats per la seva rinitis al·lèrgica, que la deixava esgotada.

Declaracions contradictòries

Per a les acusacions, pública i particular, aquest extrem suposa una contradicció amb la versió donada per Alfonso Basterra durant la seva única declaració judicial anterior, la corresponent al 27 de setembre de 2013, en què va acceptar que havia donat una vegada pols blanca a la nena, però sense detallar de quin fàrmac es tractava.

No obstant això, Basterra va assegurar ahir que quan va parlar aquesta primera i única vegada, feia sis dies que plorava després de saber que la seva petita havia mort de manera violenta; dormint en un calabós en el qual no ho farien "ni les rates", i va assegurar que potser va poder incórrer en "un error", però "això no vol dir que menteixi ni que oculti res".

També es va mostrar molt molest amb l'actitud de les dues acusacions, i en concret, li va reclamar "humanitat" i "una mica d'empatia" al fiscal assignat al cas, Jorge Fernández de Aránguiz, ja que el va considerar incapaç d'entendre quelcom "tan summament punyent" com la pèrdua d'una filla, "alguna cosa que no li desitjo ni al meu pitjor enemic".