L'Audiència Nacional ha condemnat a 94 anys de presó l'històric dirigent d'ETA Santiago Arróspide Sarasola, Santi Potros, per l'atemptat comès el 1987 pel comando Barcelona contra un vehicle de la Guàrdia Civil en el qual va morir un home i van quedar ferits greus dos agents.
En una sentència, el tribunal imposa aquesta pena a Santi Potros, llavors cap de l'aparell militar d'ETA, com a autor dels delictes d'assassinat consumat i frustrat, atemptat i estralls, a més de cinc faltes de lesions, per l'atemptat amb cotxe bomba perpetrat el 2 d'abril de 1987 en què va morir Juan Fructuoso Gómez, encara que aclareix que el temps màxim de compliment efectiu és de 30 anys. A més, el condemna a indemnitzar els hereus del difunt amb 500.000 euros, de forma conjunta amb els etarres ja sentenciats per aquests fets Josefa Mercedes Ernaga Esnoz, Domingo Troitiño Arranz i Rafael Caride Simón.
També haurà d'abonar un total de 112.720 euros a set ferits, 5.830 al Ministeri d'Interior pels danys al vehicle de la Guàrdia Civil i 2.150 a Telefónica pels originats a la cabina, així com altres quantitats per danys causats en vehicles de 17 particulars i a 140 propietaris d'immobles afectats.
En un altre ordre de coses, la direcció estatal del PP va destacar el seu suport a la presidenta del partit al País Basc, Arantza Quiroga, un dia després que retirés la seva proposta de ponència sobre convivència a Euskadi, i després que la dirigent autonòmica s'absentés del Parlament avivant els rumors sobre el seu futur.
La proposta de Quiroga advocava per la "deslegitimació definitiva del terrorisme" i incloïa el terme "rebuig" de la violència i no el clàssic "condemna" per facilitar els acords.
