La mort d'Andrea, la nena gallega que patia una malaltia irreversible i per a la qual els seus pares demanaven una mort digna, crearà un precedent a Espanya, després que el seu cas hagi reobert el debat sobre el dret a decidir en quin moment cal abandonar el tractament mèdic i posar fi a la vida. És la primera vegada que un cas de mort digna per a una menor arriba a la justícia i es resol de forma favorable per als desitjos de la família i en contra de l'opinió de l'hospital on era atesa, encara que casos similars han transcendit a l'opinió pública en els darrers anys.
La mort d'Andrea fa recordar la de la nena de Bilbao Mercedes Rodríguez Núñez, per a la qual, tot i que els metges consideraven la seva situació irreversible des del seu naixement i a les reiterades peticions dels seus pares perquè se li apliqués l'eutanàsia, aquesta no va ser aprovada i el 14 de gener de 1987 va morir com a conseqüència de complicacions derivades d'una pneumònia.
Va ser el 2006, a Andalusia, que va tenir lloc un dels casos més coneguts, el d'Inmaculada Echevarría, que als 51 anys i ingressada per una distròfia muscular progressiva que va patir els últims deu anys de la seva vida, va expressar el seu desig de morir. La dona va sol·licitar de manera oficial, a la Delegació de Salut de Granada i a l'hospital, la retirada del respirador que la mantenia amb vida, petició que va ser avalada, al febrer de 2007, pel Comitè Ètic de la Junta d'Andalusia i del Consell Consultiu Andalús.
Aquests organismes van considerar que el cas d'Inmaculada s'enquadrava en un supòsit de limitació de l'esforç terapèutic -un dret reconegut en la llei estatal d'autonomia del pacient i en la llei de salut d'Andalusia- i no d'eutanàsia, pràctica prohibida a Espanya pel Codi Penal juntament amb el suïcidi assistit.
No obstant això, a petició de l'Ordre Religiosa que gestionava l'hospital de Granada on es trobava, la dona va ser traslladada al de San Juan de Dios (depenent del servei andalús de salut) perquè posessin fi a la seva vida el 14 març 2007. El cas d'Inmaculada va contribuir al fet que la Junta aprovés el 2010 la Llei de Drets i Garanties de la Dignitat de les Persones en el Procés de la Mort, i es convertís en la primera comunitat autònoma a fer lleis sobre la mort digna. Un any després de l'aprovació d'aquesta norma, Andalusia va obligar l'hospital Blanca Paloma de Huelva a retirar la sonda nasogàstrica a Ramona Estévez, de 90 anys, en coma irreversible després d'un infart cerebral. La dona va morir el 6 de setembre d'aquell mateix any.
Altres casos molt mediàtics no han tingut el suport de la justícia per considerar-los eutanàsia, com el del saragossà José Manuel Soto, que va morir a casa víctima d'un càncer en fase terminal el 26 de juny de 1991, després d'abandonar per voluntat pròpia l'hospital on l'havien sotmès a doloroses proves mèdiques.
Una mort en vídeo
El 1998 el tetraplègic gallec Ramón Sampedro va morir després d'ingerir un preparat de cianur que li havien proporcionat. Va posar fi a la seva vida després de 29 anys de malaltia un cop va perdre la batalla legal que va emprendre el 1993 perquè se li apliqués l'eutanàsia. Fins i tot, va gravar el vídeo de la seva mort perquè les persones que el van ajudar en els preparatius no fossin penalitzades.
