L'Audiència Nacional va prohibir l'homenatge previst per a avui a la localitat navarresa de Villava a cinc membres d'ETA, entre ells José Luis Barrios Martín, condemnat a 60 anys de presó per l'assassinat del regidor del PP Alberto Jiménez Becerril i la seva dona a Sevilla el 1998. L'Audiència va prendre aquesta decisió en un acte davant la denúncia presentada per l'eurodiputada popular Teresa Jiménez Becerril, germana del regidor, per un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme.

Els actes van ser programats per a les vuit del tarda d'avui "en clar homenatge als membres d'ETA José Luis Barrios Martín, José Javier Oses Carrasco, Maria Lizarraga Merino, Izaskun Lesaka Argüelles i Mikel Orroz Torrea", assenyalava l'acte. L'Audiència va ordenar posar aquesta resolució en coneixement de la Policia Foral de Navarra i de la Guàrdia Civil perquè adoptin les mesures necessàries per fer-la efectiva i que comuniquin qualsevol tipus d'incidència que pogués sorgir.

Per altra banda, la Justícia francesa va ordenar l'ingrés a presó provisional de Egoitz Urrutikoetxea, fill de l'històric etarra Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera, que va ser detingut dimarts a la localitat de Saint-Denis, als afores de París.

Urrutikoetxea va ser presentat dijous davant un magistrat instructor i posteriorment davant un jutge de les llibertats i de la detenció, els quals no li van imputar cap càrrec però van ordenar l'execució dels tres mandats d'arrest llançats contra ell.

El fill de Josu Ternera havia estat condemnat en rebel·lia pel Tribunal Correccional de París en tres ocasions, el 2007 i 2010, a dues penes de quatre anys i una altra de sis per pertinença a organització terrorista i per llogar un pis per a la banda. Contra ell hi havia tres ordres d'arrest emeses a l'abril de 2007, març de 2009 i maig del mateix any.

El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar que, després de la caiguda de la cúpula d'ETA fa dues setmanes, Urrutikoetxea era "el millor relleu" per fer-se càrrec de la direcció de la banda i l'"objectiu número 1" de les forces i cossos de seguretat. El 1998 va ser condemnat per primera vegada per la Justícia francesa per l'onada d'atemptats incendiaris contra vehicles, habitatges i béns de policies del País Basc francès el 1996.