La màfia, amagada a les clavegueres del sistema, treu el cap en comptades ocasions a la vida pública d'Itàlia per demostrar el seu poder i ho fa, com s'ha vist recentment, amb sumptuosos ritus o opípares festes que susciten una enorme polèmica. La pervivència de la màfia a les bambolines de la societat apareix retratada en l'anomenada "teoria del món del mig", coneguda gràcies a una intercepció a Massimo Carminati, cap d'una xarxa d'infiltracions mafioses a l'Ajuntament de Roma.

Segons aquest precepte, la societat està dividida entre "els vius", el poder de qualsevol tipus, i "els morts", els ciutadans, mentre que al "món del mig" governa el crim organitzat per fer "per als de dalt el que ningú pot oferir-los".

No obstant això, en ocasions aquest hermetisme desapareix i els clans presumeixen de la seva condició mafiosa amb manifestacions públiques en què exhibeixen la seva influència i poder, com volent recordar que existeixen. Els veïns d'un barri de Catània es despertaven recentment amb diversos cartells de grans dimensions en els quals uns orgullosos pares anunciaven el bateig del seu fill, una "criatura meravellosa que es diu... Cosa Nostra!".

Cosa Nostra és l'apel·latiu amb el qual es coneix el crim organitzat sicilià i aquesta al·lusió va fer que les autoritats s'afanyessin a eliminar tots els cartells.

El pare, amb antecedents penals per robatori i narcotràfic i proper al clan dels Laudani, havia preparat una cerimònia que havia de ser retransmesa per ràdio i que s'havia de veure acompanyada per un àpat amenitzat per les actuacions d'artistes locals. Finalment va cancel·lar l'esdeveniment i va acabar dient que era una broma i que no pretenia ofendre ningú amb la seva iniciativa, que va córrer com la pólvora per les xarxes socials.

"Desgraciadament encara es canten o elogien alguns aspectes potser poc positius de la vida quotidiana. Manifestar aquests comportaments i aquesta mentalitat és equivocat", va assenyalar Totó Gross, portaveu de l'organització antimàfia Addiopizzo.

Tal és així que, segons Gross, "a vegades el tema de la màfia no només es frivolitza o es ridiculitza, sinó que també es percep d'una manera menys greu del que realment és".

D'altra banda, Roma va ser l'agost passat escenari del funeral del capo dels Casamonica, un dels clans més prominents de la capital. L'acte podria haver-se quedat en unes simples exèquies, però, per contra, la família va optar per l'ostentació: el fèretre, rebut als peus del temple entre aplaudiments, va ser transportat en una recarregada calessa mentre una banda tocava la música d'El Padrí i un helicòpter llançava pètals de flors des de l'aire.

Un altre escàndol que ha transcendit aquests dies ha estat el casament de la filla del mafiós Marco Mariano, que, el dia de l'enllaç, al novembre de 2010, es va passejar pel napolità Barri Espanyol mentre els veïns corejaven el seu nom. Aquell dia, després de la cerimònia del matrimoni, la família Mariano va organitzar una festa en què van actuar cares conegudes de la cançó com Sal da Vinci.

Tots aquests episodis apunten que la màfia, en ocasions, gaudeix d'una posició social elevada que li permet exposar-se públicament i que compta amb l'aprovació d'alguns ciutadans. "És subjecte que proporciona benestar, capaç de reunir consens popular perquè és capaç d'oferir solucions laborals a molts que viuen en condicions d'indigència", va assenyalar el sociòleg Umberto di Maggio, coordinador de l'organització Libera.

Di Maggio va reconèixer que "lamentablement la màfia encara existeix", però al mateix temps va destacar la presència d'"un moviment antimàfia encara més nombrós i cada vegada més organitzat que està escrivint un destí millor" per al país.