La futura pau amb les FARC, que hauria de consolidar-se abans del 23 de març de 2016, podria no suposar el final de la violència a Colòmbia, ja que, segons apunten organismes internacionals, el lloc que alliberin els guerrillers pot ser ocupat per altres grups armats als quals el Govern ja es prepara per enfrontar-se. "Una de les amenaces per a la implementació dels acords de pau pot ser el desig d'altres grups armats -i ja tenim informes que s'estan movent- de posicionar-se i prendre poder dels ingressos il·lícits que es generen en aquestes regions", va advertir el coordinador de l'ONU a Colòmbia, Fabrizio Hochschild. A més, el Ministeri de Defensa va anunciar que revisarà la seva estratègia per adaptar-se a les noves amenaces a la seguretat, entre les quals destaquen les bandes criminals.

Per això, després de l'alegria desbordada per l'anunci d'una data per signar la pau i l'acord assolit amb les FARC en matèria de justícia transicional, part de la societat colombiana ha tornat a exhibir recel davant la possibilitat que realment arribi la pau. I és que al país, després de l'eventual desaparició dels insurgents, encara quedarà la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), amb prop de 2.000 membres, i un reducte de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) que opera a la regió del Catatumbo, una de les que més cultius de coca concentra. A ells s'uneixen les bandes criminals (Bacrim), les tres majors estructures de les quals sumen, segons la Defensoria del Poble, uns 4.000 efectius. La Fiscalia calcula que el 20% del total dels seus integrants són antics paramilitars de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), dissoltes oficialment el 2006. Això sense oblidar les xarxes de suport a aquests grups, que poden arribar a diversos milers de persones que no necessàriament estan armades. Davant d'aquest panorama, Hochschild va apuntar que "hi ha d'haver un sistema de seguretat molt robust per a evitar que altres grups s'aprofitin d'un acord amb les FARC".

Com si hagués escoltat la petició de l'ONU, l'Exèrcit va anunciar recentment que revisarà i modernitzarà la seva doctrina militar, que engloba la tàctica, l'organització, els materials i l'ensinistrament dels militars, per afrontar els nous reptes del postconflicte. El flamant pla, que executarà un Comando de Doctrina i Educació de l'Exèrcit a partir de gener de 2016, es realitzarà amb ajuda dels Estats Units i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), entre d'altres, va explicar el comandant de l'Exèrcit, el general Alberto Mejía. Són canvis, però, que s'acostaven des del juliol, quan el ministre de Defensa, Luis Carlos Villegas, va canviar tota la cúpula militar poques setmanes després d'arribar al càrrec per prioritzar l'estratègia sobre els cops contundents.

Durant la seva primera roda de premsa, a finals de juny, Villegas va destacar com a objectiu prioritari de la seva cartera combatre el crim organitzat, que unificarà en un sol bloc en lloc de lluitar separadament contra aspectes com la mineria il·legal, el tràfic de persones o les bandes criminals. De fet, la mineria il·legal va ser definida pel Govern com a "objectiu prioritari d'alt valor", cosa que fa uns mesos hauria resultat impensable en una Colòmbia en la qual tot el protagonisme nacional i internacional era pel conflicte amb les FARC. I mentre les Forces Armades revisen el seu full de ruta i objectius, altres entitats oficials, com l'Agència Colombiana de reintegració (ACR), treballa des de ja en un pla per reinserir els desmobilitzats de les FARC que eviti que, com ja va passar amb les AUC, molts d'ells acabin en altres estructures il·legals.

Objectiu ambiciós

Es tracta d'un objectiu ambiciós, ja que segons càlculs del director de l'ACR, Joshua Mitrotti, si se signa la pau tant amb les FARC com l'ELN, que busca des de gener de 2014 ?obrir unes negociacions similars, es desmobilitzarien fins a 30.000 persones entre combatents i grups de suport. L'inici d'un procés de pau amb l'ELN, en el qual participa activament l'Equador, pot anunciar-se d'aquí a unes setmanes, segons analistes propers a aquest grup armat.