El?TS rebutja que el «dret a l'oblit» inclogui les hemeroteques

Avala que els noms i cognoms dels condemnats en el passat no apareguin als cercadors

20.10.2015 | 07:23
El Suprem va confirmar la vigència del «dret a l´oblit» a internet.

Amazon sembla disposat a eradicar la pràctica de les ressenyes falses. El gegant del comerç electrònic ha presentat una demanda a Seattle contra més de 1.000 usuaris que venen ressenyes falses a mercats online com el de Fiverr, on les ofereixen a preus baixos. La companyia considera que «estan enganyant» els seus clients, fet pel qual va interposar una demanda divendres passat. Els termes d'ús del venedor en línia prohibeixen expressament els comentaris falsos. La demanda, que va dirigida contra els titulars de comptes a Fiverr.com, argumenta que s'està incomplint el contracte i s'estan violant les lleis de protecció al consumidor. No és la primera vegada que el gegant del comerç electrònic presenta demandes per la venda de ressenyes falses. Ja ho va fer el passat mes d'abril. Fiverr s'ha defensat explicant que des de la seva pròpia botiga restringeixen les opinions a aquelles persones que han comprat un servei, després que la informació hagi estat degudament verificada. ddg washington


El Tribunal Suprem ha rebutjat que els mitjans de comunicació hagin de suprimir de les seves hemeroteques digitals noms i cognoms de condemnats en el passat per considerar que suposa «una restricció excessiva de la llibertat d'informació». El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem s'ha pronunciat així en una sentència en què considera justificat que els mitjans prenguin mesures perquè aquestes notícies no apareguin en els cercadors d'Internet, però no que hagin de suprimir-les de les seves hemeroteques digitals.
El Suprem destaca que l'anomenat «dret a l'oblit digital» no empara «que cadascú construeixi un passat a la seva mida, impedint la difusió d'informacions sobre fets que no es considerin positius». Segons el parer de l'alt tribunal, cal «ponderar el potencial ofensiu que per als drets de la personalitat té la informació publicada i l'interès públic en què aquesta informació aparegui vinculada a les dades personals de l'afectat».
En la sentència, el Suprem no atén la petició de dues persones que en els anys vuitanta van estar implicades en el tràfic i consum de drogues i posteriorment van refer la seva vida personal, familiar i professional.
En veure que la notícia que es va publicar en el seu moment sobre el seu cas apareixia en els motors de cerca d'internet van sol·licitar la retirada de la notícia de l'hemeroteca digital del diari estatal que la va publicar, però el mitjà ho va rebutjar, de manera que van interposar una demanda en protecció del seu honor, intimitat i de les seves dades personals.
El Suprem considera que l'interès informatiu pot justificar que es mantinguin a l'hemeroteca i als motors de cerca dades personals quan es tracta de persones de rellevància pública o hi ha un interès històric.
Però matisa que aquesta vinculació a les dades personals de la informació lesiva per a l'honor i la intimitat en una consulta per Internet «va perdent la seva justificació a mesura que transcorre el temps si les persones afectades no tenen rellevància pública i els fets, vinculats a aquestes persones, no tenen interès històric».
Sosté en aquest sentit que, tot i que el tractament de les dades pugui considerar-se veraç, «ja no és adequat per a la finalitat amb la que inicialment van ser recollides i tractades, i distorsiona greument la percepció dels altres ciutadans».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema