Durant més de sis anys ha estat ocult el veritable paper que Francisco Correa exercia en la trama Gürtel, el major escàndol de corrupció vinculat al Partit Popular que va esclatar a principis de 2009. El principal imputat, segons la seva pròpia versió, treballava a les ordres de Luis Bárcenas, el gerent i tresorer del PP que va dirigir durant més de dues dècades el finançament irregular del partit en el Govern, qui li encarregava recaptar diner negre d'empresaris àvids d'obra pública a través de comissions del 3 per cent. Així ho va revelar Correa en un document divulgat per eldiario.es i amb el qual va pretendre, sense èxit, aconseguir una rebaixa en els 110 anys de condemna que per a ell demana la Fiscalia Anticorrupció.

La confessió de Correa ocupa nou folis en els quals el principal imputat en el cas Gürtel relata en primera persona el seu accés al Partit Popular de la mà de l'extresorer: «El 1996 vaig parlar amb Luis Bárcenas, que em va assegurar que hi havia diverses persones situades en llocs polítics i que em necessitava com a intermediari davant els empresaris d'obra civil».

Aquesta és la primera vegada que Correa explica que treballava com a intermediari i comissionista a les ordres directes d'un alt càrrec del PP, concretament del guardià de la caixa forta del partit: «Es tractava d'adjudicar obres als empresaris a canvi que paguessin un percentatge que jo recaptaria en benefici de Luis Bárcenas». El 1996 és l'any en què el PP va guanyar les eleccions per primera vegada.

El document deixa clar que Bárcenas era el cap, la persona que decidia la mida i repartiment de les comissions que els empresaris havien de lliurar al PP. «Ignoro si aquest senyor (Bárcenas) tenia altres compromisos, en tot cas la distribució dels diners l'ordenava ell sempre. Luis Bárcenas s'ocupava del diàleg amb els polítics i jo amb els empresaris».

El següent paràgraf redactat per Correa resumeix el modus operandi: «Quan es produïa una adjudicació, els empresaris m'entregaven, sempre en efectiu, l'import de la comissió, que jo posteriorment traslladava a Luis Bárcenas, després de deduir la meva participació. L'import de la comissió que es cobrava als empresaris era normalment del 2-3%, depenent de l'import».

El territori original de la trama Gürtel va ser la Comunitat de Madrid. De la seva tasca de recaptador, Correa posa com a exemple el cas de l'Ajuntament de Boadilla del Monte, un dels epicentres de la xarxa. «El que puc aportar substancialment d'aquest capítol és que en una o dues ocasions vaig realitzar tasques d'intermediació entre Teconsa (José Luis Martínez Núñez) i l'alcalde (Arturo González Panero) i Martín Morales, perquè adjudiqués a Teconsa la construcció d'habitatges públics», relata en la seva confessió.

Però a Madrid, el relat de Correa arriba més alt i apunta directament a l'actual cap de l'oposició al consistori de la capital d'Espanya, Esperanza Aguirre. «La segona campanya del PP (la del Tamayazo) la va pagar en part Fundescam, i no el PP de Madrid», sentencia. Fundescam és la fundació del Partit Popular que Aguirre va presidir fins a principis de 2010. La investigació del cas Gürtel va permetre acreditar que va ser l'instrument utilitzat pel PP madrileny per finançar de manera irregular la campanya autonòmica de 2003, a la qual va seguir el «tamayazo», i les de les generals i europees de l'any següent.

Grans empresaris de l'òrbita del partit, com el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i el president de CEIM, Arturo Fernández, aportaven diners a la fundació, que va pagar 2 milions d'euros a Special Events, empresa clau de la trama Gürtel, en lloc de fer-ho el PP. No hi haurà responsables penals d'això perquè els delictes han prescrit.

Segons relata en la seva confessió, Correa va deixar de treballar a Génova després de l'arribada de Rajoy. Els temps feliços d'Aznar havien finalitzat, així que la trama va decidir provar sort a València: «Álvaro Pérez va conèixer en un míting Francisco Camps (president de la Comunitat Valenciana), amb qui va establir bona relació, el que ens va fer veure la possibilitat de treballar amb el PP de València. Per això es va obrir una petita estructura i es va crear Orange Market». Correa confirma en la seva confessió que Camps va ser qui va ordenar utilitzar Canal 9 com a empresa pantalla per contractar Orange Market.

Bárcenas va negar «rotundament» la veracitat de les «suposades» confessions de Correa, que «el relacionarien falsament -segons els seus advocats- amb uns fets en els quals no ha tingut cap participació». L'extresorer del PP no va descartar interposar accions legals.