A l'agost de 2010, el llavors conseller d'Agricultura i Medi Ambient, Juan Cotino, va viatjar a Brussel·les a defensar el «parany». Van ser nou hores a la capital europea en què va transitar amb vehicle d'alta gamma llogat a ABL Limousines. Nou hores, 608 euros de factura. Conductor inclòs. Amb el Codi d'Ètica i Bon Govern que la Conselleria de Transparència té ja ultimat i està exposat per rebre suggeriments ciutadans, Cotino hauria hagut de presentar un informe de dimensions colossals per intentar descarregar la seva «responsabilitat política davant les Corts», organisme al qual s'atorga la capacitat de reprovació de qui incompleixi el codi.

Perquè aquest reglament -que s'aprovarà com a decret i conforma un dels quatre blocs de la Llei de transparència- exigeix ??als càrrecs públics màxima austeritat en els desplaçaments. Fins al punt que se'ls requereix «emetre un informe sobre el trajecte i l'objecte del servei» en el cas que agafin un taxi. L'article 23 del codi, el qual regula els viatges, estipula que en el transport «dins dels límits del municipi de la seu de l'alt càrrec, l'ús del cotxe oficial serà compatible amb l'ús del taxi». S'insta a «prioritzar» el viatge amb metro i autobús i «en el cas que es faci un ús del taxi» és aquí quan s'han de justificar les raons per escrit.

Control poc rigorós

El reglament de bones pràctiques de govern s'aplica a tots els consellers, secretaris autonòmics, subsecretaris, directors generals i directius nomenats en empreses públiques, ens i organismes autònoms. També als que vulguin adherir-se a la seva jurisprudència sent «personal eventual o de confiança» de la Generalitat o càrrecs d'ajuntaments o entitats locals.

El codi inclou un model de declaració d'ingressos, activitats i béns dels càrrecs públics que no és més estricte en la fiscalització que l'utilitzat ara en les Corts. L'única variació està en la dada de la declaració de la renda que es demana, la casella 582 en els formularis de les Corts i la 504 en aquest reglament. En aquest últim cas, en el formulari s'esmenta aquest apartat sense deixar un espai per consignar la xifra, com sí succeeix en el de les Corts. Un nyap esmenable. En tot cas, el valor dels béns immobles que s'ha d'aportar és el cadastral. No s'exigeix ??un desglossament detallat dels immobles amb la seva ubicació, ni el detall de les empreses de les quals es posseeixen accions o el de les rendes de capital. Són portes obertes a esquivar el control que, de fet, s'utilitzen habitualment per part dels diputats.

En els nous formularis s'afegeix un apartat en el qual es reclama al càrrec públic que detalli el seu currículum. És l'única novetat. El codi de bon govern vetlla suposadament per l'«aconfessionalitat» de les institucions públiques. Però l'article 10 està redactat de forma laxa i confusa, potser intencionadament. Així, disposa que els càrrecs públics «no estaran obligats en cap cas a participar en actes religiosos en la seva condició d'alts càrrecs». En l'actualitat, lògicament, tampoc existeix aquesta obligació. El codi també prescriu el foment del valencià per part dels polítics afectats per aquesta norma.