Els deu països més afectats per l'arribada de refugiats a Europa a través de la ruta dels Balcans Occidentals es van reunir ahir d'urgència a Brussel·les per intentar acordar mesures immediates que posin fi a les respostes unilaterals i descoordinadas aplicades fins ara.
La Comissió Europea (CE) va posar sobre la taula una declaració amb l'esperança que li donin suport els participants, en la qual proposa iniciatives com el desplegament de 400 policies de fronteres a Eslovènia, més controls en els límits de Croàcia i el registre de refugiats que arribin des de Grècia a Macedònia i Albània.
L'Executiu comunitari també va demanar expressament als països que «s'abstinguin de facilitar» l'avanç d'aquestes persones, arribades en la seva majoria des de Turquia amb la intenció d'accedir a Alemanya, cap a altres Estats de la regió sense l'acord d'aquests.
«El flux sense precedents de refugiats i immigrants a través de la ruta dels Balcans Occidentals és un repte que no es resoldrà mitjançant accions nacionals», assenyalava l'esborrany de la declaració. I afegia que els Estats veïns «haurien de treballar junts, no uns contra uns altres».
Eslovènia desbordada
El president de la CE, Jean-Claude Juncker, va convocar aquesta trobada extraordinària davant l'agreujament de la situació a Eslovènia, que va arribar a treure l'exèrcit al carrer per contenir l'entrada de persones al seu territori.
L'increment del flux de refugiats a través d'Eslovènia, que ha arribat a 13.000 persones en les últimes 24 hores, està relacionat amb la decisió d'Hongria de segellar successivament les seves fronteres amb Sèrbia i Croàcia, que en la pràctica s'ha traduït en un canvi de la ruta d'entrada a la UE.
El primer ministre d'Eslovènia, Miro Cerar, va alertar que, si no s'aconsegueix un pla d'acció concret i immediat que es pugui aplicar en els propers dies i setmanes, la UE corre el risc d'enfonsar-se.
Cerar va recordar que el seu país solament té dos milions d'habitants i ha rebut a més de 60.000 refugiats en deu dies, 13.000 en una sola jornada, i «això és absolutament insuportable».
Necessitat de coordinació
Durant la reunió els líders centreeuropeus van demanar que no es deixi passar de manera «descoordinada» els refugiats d'un país a un altre, mentre que els de l'Est i els Balcans van criticar a Grècia per no controlar les seves fronteres i la pròpia Atenes a Turquia.
Per la seva banda, el president del Parlament Europeu (PE), Martin Schulz va alertar: «Que passem de manera descoordinada refugiats d'un país a un altre perjudica solament als refugiats», i va recordar també que «cap tanca, cap mur evitarà que els refugiats fugin».
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va sostenir que aquesta cimera «és una oportunitat important» de tenir als socis de l'Est i dels Balcans al voltant d'una taula perquè necessitem diàleg i negociacions per evitar possibles innecessaris malentesos i tensions en tota la regió».
Tensió a Alemanya
La reforma de la legislació alemanya d'asil, que accelera les expulsions i restringeix prestacions, va entrar dissabte passat en vigor de forma anticipada, però les crítiques a la canceller, Angela Merkel, continuen i els seus socis bavaresos adverteixen que la seva aliança pot estar en perill.
La nova normativa d'asil, tramitada d'urgència davant la crisi dels refugiats, havia d'aplicar-se al novembre, però l'Executiu de Merkel va decidir avançar la seva engegada abans de viatjar a Brussel·les.
Els sol·licitants d'asil amb poques perspectives de quedar-se al país hauran de romandre en els albergs de primer acolliment fins que es resolgui el seu expedient i s'agilitzaran les expulsions. La reforma, criticada per nombroses organitzacions socials, retalla a més prestacions econòmiques que fins ara percebien els peticionaris d'asil.
Mentrestant, creix la preocupació pels atacs xenòfobs a albergs de refugiats i per les manifestacions de caire racista al país, al mateix temps que se succeeixen informacions que revelen que la situació en ocasions escapa del control de les autoritats.
