Almenys 21 persones van morir en dos nous naufragis davant les costes de les illes gregues de Kalymnos i Rodes, al mar Egeu, mentre els guardacostes desconeixen quantes romanen desaparegudes. Durant la matinada d'ahir un vaixell de fusta en què viatjaven més de 100 persones es va enfonsar a la zona marítima de les illes de Kalymnos i Kalolimnos, mentre una altra barcassa estava a la deriva al nord de Rodes.
Les operacions de salvament, en les quals es van poder rescatar 144 persones, es van veure dificultades pels forts vents, i hi van participar quatre embarcacions de la Guàrdia Costanera grega, un vaixell de Frontex, un helicòpter Super Puma i diversos vaixells pesquers. Es van recuperar els cadàvers de 16 persones, entre elles diversos nens que viatjaven en una barcassa de fusta, amb més de 300 ocupants, dels quals 274 han sobreviscut.
El ministre grec de Migració, Yanis Muzalas, va explicar que la solució a l'arribada de refugiats s'ha d'emprendre a Turquia, on operen els traficants que fan possible la sortida de les embarcacions cap a territori hel·lè.
Per altra banda, després de més de quatre anys de guerra i centenars de milers de morts i ferits a Síria, la comunitat internacional va donar el que podria ser un primer pas cap a un llarg procés dialogat per posar fi a la guerra civil en aquest país àrab. Els principals països involucrats en el conflicte, encapçalats pels Estats Units, Rússia, Iran i Aràbia Saudita, van analitzar a Viena com crear espais comuns que permetin acabar amb aquesta guerra.
Després de vuit hores d'intensos debats entre responsables de 17 països, l'ONU i la Unió Europea, el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va parlar de l'«inici d'un nou procés diplomàtic». Va assegurar que es tracta del més «prometedor» fins ara, perquè està centrat «en el futur» i no en les causes de la guerra civil, que ha causat més de 250.000 morts i una onada de refugiats sense precedents des de la Segona Guerra Mundial.
El més destacat de la reunió de Viena és que per primera vegada es van asseure en una mateixa taula tant acèrrims defensors del règim sirià de Bashar al-Assad, com Rússia i l'Iran, com també els seus crítics més importants, com Estats Units, Turquia i Aràbia Saudita.
Tot i pactar un catàleg de nou punts, que inclou la recerca d'un alto el foc a nivell nacional, la celebració d'eleccions i la lluita intensificada contra el grup gihadista Estat Islàmic, les diferències segueixen sent grans. Així ho va reconèixer el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, que va explicar que «Rússia està convençuda que el futur d'Al-Assad han de decidir-lo els propis sirians en el marc d'un procés polític, la nostra postura sobre això no ha variat».
Per altra banda, la Casa Blanca va confirmar que el president dels EUA, Barack Obama, ha autoritzat enviar un petit contingent de tropes a una zona del nord de Síria controlada pels kurds per assessorar els opositors al règim d'Al-Assad que lluiten en aquesta regió contra l'Estat Islàmic.
Ajuda a l'oposició moderada
El portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va detallar que el desplegament d'un contingent de les Forces Especials, de menys de 50 membres, busca assistir i millorar les capacitats de l'oposició «moderada» en el combat contra els gihadistes. La seva missió principal serà «ajudar a coordinar» els esforços d'aquests rebels i de la coalició internacional de 65 països que bombardeja des de l'any passat els gihadistes.
L'enviament anunciat suposa un canvi substancial en la política d'Obama davant el conflicte a Síria, ja que el president s'havia oposat fins ara a la presència de tropes nord-americanes sobre el terreny en aquest país.
El presumpte autor de la mort de Mohamed, el refugiat bosnià de quatre anys desaparegut el passat 1 d'octubre a Berlín, va reconèixer haver abusat sexualment del menor i haver-ho escanyat, així com haver segrestat i matat un altre nen de sis anys. El fiscal instructor, Michael von Hagen, va explicar que el sospitós va confessar dijous haver-se endut Mohamed immediatament després de segrestar-lo en un centre de refugiats a la casa que comparteix amb els seus pares, on el va assassinar.
