EEl subsecretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va destacar que la implicació dels EUA al?Pròxim Orient és ara més profunda que mai i va més enllà de l'aspecte militar, que va considerar insuficient per resoldre el conflicte a Síria, on la nova estratègia nord-americana inclou el desplegament d'assessors militars. Va criticar la campanya aèria russa a Síria, que, segons les seves paraules, va acabar «complicant» encara més la situació. efe/Ddg Manama (Bahrain)

l president dels EUA, Barack Obama, ha autoritzat finalment quelcom a què s'havia negat durant anys: el desplegament de tropes (50 membres de les forces especials) a la guerra civil siriana per ampliar el paper nord-americà en un conflicte sense final a la vista i en el qual diverses potències participen amb objectius contraposats. L'enviament dels militars d'elit al nord de Síria en qualitat d'assessors de tropes locals, però amb una clara exposició al combat directe, suposa un canvi de rumb que Obama ha intentat evitar per no exposar més vides en el monumental embolic en què s'ha convertit Síria.

Rússia va començar fa un mes a donar suport militarment al president sirià, Bashar al-Assad, atacant grups opositors defensats pels EUA i sumant-se així a l'estratègia proxiïta de l'Iran, que vol insuflar vida als seus aliats davant de les aliances del seu rival tradicional: el regne sunnita d'Aràbia Saudita. Mentrestant, des de fa una mica més d'un any, i amb la intenció d'aturar la sorprenent

expansió dels gihadistes sunnites de l'Estat Islàmic (EI), els EUA realitzen atacs aeris amb una coalició de països sunnites -inclosa Aràbia Saudita- que, a la seva vegada, són la principal font de reclutament estranger de l'EI.

Per complicar encara més l'assumpte, ara Washington ha decidit col·locar tropes sobre el terreny a Síria, quelcom a què es va resistir fins i tot quan Al-Assad va usar armes químiques el 2013, traspassant així la línia vermella marcada per Obama per intervenir a Síria. Els 50 assessors militars, «l'inici» d'un desplegament més fort, segons va dir un funcionari del Pentàgon, treballaran amb rebels de les forces arabosirianes, forces seculars sirianes i els kurds sirians del YPG, aliats del Partit dels Treballadors Kurd (PKK), considerat una organització terrorista pels EUA.

Aymenn Jawad al Tamimi, expert del centre d'estudis Middle

East Forum, considera que el moviment anunciat pels EUA no representa l'inici d'una guerra subsidiària entre Washington i Moscou, a l'estil del que ha passat a Angola o Corea. «Segons el meu parer, està relacionat amb els plans per preparar l'ofensiva cap a Al Raqa (capital a Síria de l'EI i el seu califat) aconsellant al YPG i als seus aliats rebels. No veig desig d'involucrar-se en un conflicte amb Rússia, Al-Assad i l'Iran», explica.

El professor de l'Escola de Relacions Internacionals de la Universitat Hopkins John McLaughlin dissenteix davant la possibilitat de diferenciar la guerra contra l'EI de la intenció de rebaixar la influència russa al Próxim Orient. «La situació a Síria és massa complicada com per qualificar-la de guerra subsidiària. Hi ha elements, a causa que Rússia i els EUA donen suport a bàndols diferents que en ocasions xoquen», assenyala, afegint que hi ha una entesa de fons entre Moscou i Washington que Al-Assad no pot quedar-se indefinidament i que l'EI ha de ser derrotat.