Els ganivets estenen el terror a Israel

Les autoritats hebrees es veuen impotents per controlar l'onada de violència de palestins contra jueus a Jerusalem

09.11.2015 | 07:08
Dos agents inspeccionen la zona on va ser abatut un palestí després d´apunyalar israelians a Jerusalem.

Els governs israelià i palestí es troben desbordats per una onada de violència l'origen de la qual són incapaços d'explicar, i que es mou de forma aparentment espontània a través de les xarxes socials. L'actual espiral violenta, que en el que portem de mes ha causat la mort d'una quarantena de palestins i set israelians, supera els dirigents de les dues comunitats, enfrontades des d'abans de 1948, any de la fundació de l'Estat d'Israel. De fet, al llarg d'ahir es van produir tres incidents que van provocar la mort a dos palestins i van deixar cinc israelians ferits.
L'augment de la tensió es va iniciar setmanes enrere quan durant les principals festivitats jueves es van produir incidents lleus, com el llançament de pedres a automòbils israelians a Cisjordània.
Els palestins estan indignats per la duresa amb la qual van ser reprimides aquestes accions, que es van tancar amb la mort de tres
manifestants que s'enfrontaven a les forces de seguretat israelianes
a Jerusalem Est.Però, el que més els ha indignat ha estat l'augment de l'activitat religiosa jueva a la part oriental de Jerusalem. Així va succeir durant la festa del Sukkot o "Festa dels tabernacles", quan tradicionalment els jueus pelegrinen a la capital. Aquesta mobilització fins el Mur de les Lamentacions, el lloc de pregària més sagrat per al judaisme, porta els visitants a una zona molt propera a la mesquita d'Al-Aqsa, considerada el tercer lloc més sagrat per a l'Islam.
Tant entre els palestins com a la resta del món àrab, l'increment de l'activitat religiosa jueva en aquesta zona de Jerusalem es considera un atac directe a la identitat islàmica del lloc en el qual els musulmans creuen que el profeta Mahoma va pujar en cos i ànima cap al cel.
El problema rau en el fet que els
jueus, per part seva, també veneren el complex que abasta la mesquita com un dels seus llocs més sagrats, no només per la importància que li atorguen al Mur de les Lamentacions, sinó per molts altres esdeveniments de la seva història que, segons la seva tradició,
van succeir en aquest lloc.

Xoc de visions religioses
El xoc entre aquestes dues visions religioses enfrontades ha demostrat al llarg de moltes dècades tenir el potencial necessari per generar sobtats i mortals brots de violència.
Israel controla la Ciutat Vella de Jerusalem des que la hi va arravassar a Jordània durant la guerra dels Sis dies, al juny de1967, encara que va lliurar gairebé immediatament el control del complex a una organització islàmica, el Wafq, que exerceix de custodi dels sants llocs islàmics de la ciutat. Des d'aleshores es manté el "statu quo" pel qual als jueus se'ls permet visitar el lloc però no pregar allà.
Però això implica diversos problemes. En primer lloc, hi ha una
minoria d'ortodoxos que vol canviar l'acord i defensa el dret dels jueus a pregar allà. Així mateix, molts ciutadans a tot el món àrab són incrèduls davant les repetides promeses del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que no té intenció de canviar la situació actual.Per això, la ràbia que se sent a
les dues comunitats és fàcil d'explicar. No obstant això, la generalitzada sensació d'ansietat és més complexa.

Una nova Intifada?
El diari conservador israelià Yediot
Aharonot, en analitzar els atacs d'aquests dies, va assegurar que una tercera Intifada (revolta popular)
palestina s'està gestant.
Altres mitjans israelians són bastant més curosos. Així, un columnista del diari Haaretz es va fer la mateixa pregunta aquesta setmana, però va arribar a la conclusió que encara és molt aviat per saber si s'acosta una nova revolta.
El que està clar, però, és que un nou tipus d'atacs està sorgint, davant el qual Israel s'esforça per desenvolupar una resposta convincent davant els seus atemorits ciutadans.
Els apunyalaments recents ocorreguts a la Ciutat Vella de Jerusalem són un bon exemple. Mohamed Halabi, el jove de 19 anys abatut per la Policia hebrea després d'apunyalar dos israelians, pot haver militat o no en una de les diverses faccions radicals palestines, però el més preocupant és que ell només es va preparar per matar amb el simple acte d'agafar un ganivet de la cuina de casa seva. Altres atacs han consistit simplement en conductors que envesteixen amb els seus cotxes vianants israelians, ja sigui a la vorera o a les parades d'autobús.
Israel té un poderós exèrcit, sofisticades tècniques de vigilància
a la seva disposició, com el Dom de Ferro, sistema de defensa antimíssils, una extensa xarxa d'informants i fins a dos serveis d'Intel·ligència. Però cap d'aquests artefactes o cossos de seguretat pot protegir els seus ciutadans d'individus que prenen la decisió personal d'efectuar un atac en un moment donat i armats amb qualsevol eina que punxi o contundent de què disposin.
Els grups extremistes es fan vulnerables quan emmagatzemen i transporten armes, explosius o es comuniquen entre els seus membres. No obstant això, per a les forces de seguretat resulta difícil impedir atacs tan senzills.
Amb les converses de pau en via morta, molt haurà de treballar la diplomàcia dels EUA, que ha visitar recentment la regió, perquè el conflicte no derivi en la "Intifada dels ganivets".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema