El magistrat que presideix el judici del cas Gürtel, Ángel Hurtado, ha emès un vot particular, al costat dels altres tres jutges que van votar en contra de la recusació del seu company Enrique López, defensant que aquest no hauria d'haver estat apartat d'aquest cas donat el «paper secundari» del PP en aquest procés. Els quatre magistrats de l'Audiència Nacional que subscriuen aquest vot particular -Ángel Hurtado, Juan Francisco Martel, Nicolás Poveda i Fermín Echarri- fan seu l'argument que va esgrimir la representació del PP per oposar-se a la recusació de López, en el sentit que el partit ostenta en aquesta causa una «particular condició processal, secundària i col·lateral», com és la de partícep a títol lucratiu.

«Caldria preguntar-se fins a quin punt és tolerable que la implicació d'un actor secundari en el procés penal, com és un simple partícep a títol lucratiu, pugui condicionar la formació d'un tribunal penal», qüestionen els quatre magistrats discrepants amb la decisió d'admetre la recusació, que va comptar amb el vot majoritari dels altres 14 jutges del ple de la Sala Penal. Consideren així que la imparcialitat del jutge no s'ha vist afectada per la seva afinitat ideològica a un partit, que el va proposar com a vocal del CGPJ i després com a magistrat del Tribunal Constitucional, ja que no «s'identifica d'una manera singularitzada quin concret avantatge li pot reportar al magistrat recusat el que resolgui en un o altre sentit».

De fet, els sembla «insuficient» que es consideri que té interès a dictar una sentència favorable al PP en agraïment a aquests nomenaments perquè els mateixos «responen a sistemes de designació establerts democràticament, fet pel qual, en ser això així, el simple nomenament, per ell sol, no pot ser esgrimit com a causa de recusació, «sinó que hauria d'anar unit a alguna altra circumstància». I és que, afegeixen, «la inhabilitació per a l'enjudiciament deriva, no d'uns nomenaments» sinó que el jutge en qüestió hagi tingut contacte «amb qualsevol de les matèries o qüestions que s'han de tractar en el present procés», el que consideren que no ha s'ha donat en aquest cas.

Els seminaris de la discòrdia

Manifesten així mateix el seu desacord amb que un dels motius per acceptar la recusació hagi estat la participació de López en 68 seminaris de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) del PP. «La seva participació en aquest tipus d'activitats dins de la Fundació bé podria haver estat valorada en positiu, en la mesura que l'aportació que faci un jurista, com és un magistrat, en un centre de concentració política no deixa de ser aconsellable», observen seus companys, que afegeixen que totes les seves aportacions van estar relacionades «amb temes relacionats amb la justícia i el món del dret», fet pel qual es tracta d'«activitats acadèmiques».

«En definitiva, en opinió dels que subscrivim aquest vot particular, aquestes col·laboracions en què va participar el magistrat, les considerem insuficients per a avalar la recusació que es pretén en contra seu», precisen. Critiquen a més «la campanya mediàtica orquestrada per un determinat sector de la premsa al voltant de la present recusació, així com a l'articulada» contra Concepción Espejel, l'altra magistrada que també ha estat apartada d'aquest procés, i que havia estat designada presidenta del tribunal del cas Gürtel.

Segons la seva opinió, tots dos han estat objecte de «determinat tipus d'opinions i valoracions, no positives, generadores d'autèntics judicis paral·lels».