Els pares d'Asunta, Rosario Porto i Alfonso Basterra, van ser condemnats a 18 anys de presó cada un d'ells per l'assassinat de la menor, tenint en compte a més l'agreujant de parentiu. De conformitat amb el veredicte del jurat, la sentència de la secció sisena de l'Audiència Provincial de la Corunya, amb seu a Santiago, considera provat que els dos acusats van asfixiar la seva filla perquè els dos eren a la casa de Montouto en l'interval de temps en què es va produir la mort de la menor.

D'aquesta manera la resolució sosté que Rosario Porto estava a Montouto perquè així ho va confirmar ella i es recull en les imatges, igual que Alfonso Basterra, ja que «les proves aportades demostren que era al carrer amb la menor»?i que «va mentir» sobre el que va fer la tarda dels fets.

Així, el magistrat considera que «la coartada al·legada per l'acusat és falsa», entenent el jurat que Alfonso Basterra «també va pujar a Montouto» perquè no solament no hi ha cap contraindici que demostri que l'acusat va estar al seu pis, sinó també perquè «les imatges de les càmeres de gravació no permeten veure si anava algun ocupant al seient del darrere» del vehicle en el qual Rosario Porto portava Asunta a la casa.

La sentència considera provat també que els acusats, de comú acord, van subministrar repetidament a la seva filla adoptiva de 12 anys, des d'almenys tres mesos abans de la mort, un medicament que contenia Lorazepam. Segons la resolució, el pare va retirar en almenys tres ocasions una quantitat mínima de 125 comprimits d'aquest fàrmac a la mateixa farmàcia, entre juliol i setembre de 2013.

Els membres del jurat han considerat provat, i així es recull en la sentència, que els acusats van decidir acabar amb la vida de la nena i per això li van subministrar, barrejada amb el menjar, una quantitat de medicament que contenia Lorazepam per, posteriorment, quan fes efecte, asfixiar-la.

Sobre aquest aspecte, per al magistrat «les proves científiques desmenteixen la versió de les defenses», que asseguren que els acusats no van administrar el fàrmac a la nena. La sentència argumenta que si Asunta hagués consumit el fàrmac després d'estar amb els seus pares, l'hora de la mort caldria situar-la a partir d'un quart d'onze de la nit. Però, «a aquella hora, l'estómac hauria d'haver estat completament buit i les proves pericials demostren que això no és així».