L'espanyol Juan Alberto González Garrido, nascut a Granada fa 29 anys però que havia viscut també a Madrid, va ser una de les 129 víctimes mortals comptabilitzades fins ara en els atemptats de París. Segons va informar El País, González Garrido es trobava amb la seva dona dins la sala Bataclan, i, segons va explicar ella mateixa, es va desplomar quan la policia va prendre el teatre. L'últim que va veure va ser que se l'emportaven en ambulància, i després d'unes angoixants hores de recerca en què no aconseguia localitzar-lo, va aparèixer en el llistat de víctimes mortals. Un altre espanyol, Iván García, que es trobava en el mateix concert acompanyat de dos amics -també espanyols-, va patir ferides lleus.

De moment, el balanç de la massacre és de 129 morts i 352 ferits, tot i que la xifra de víctimes mortals encara pot augmentar, ja que 99 dels ferits es troben en estat molt greu. L'entitat que engloba tots els establiments sanitaris, AP-HP, va informar ahir al migdia que 53 persones ja han estat donades d'alta, la majoria amb traumatismes diversos i múltiples que podrien necessitar un seguiment mèdic a llarg termini. De les 300 persones que s'havien atès fins a les dues del migdia, 177 es trobaven en situació d'"urgència relativa", inclosos 43 testimonis dels atacs i persones properes a les víctimes. Entre els que es van salvar hi va haver tots els integrants del grup que actuava a la sala Bataclan, Eagles of Death Metal.

Els parisencs van demostrar la seva solidaritat i van col·lapsar els centres de donació de sang només dues hores després que es demanés la col·laboració ciutadana. Per als familiars de les víctimes, ja fossin mortes o ferides, es va condicionar un centre a l'escola militar, així com un servei d'acollida als districtes X i XI de la ciutat, on van succeir els fets.

Al llarg d'ahir també es van anar identificant les víctimes mortals de la massacre. La ministra francesa de Justícia, Chistiane Taubira, va explicar que ja s'havien identificat "diverses desenes de víctimes", i es va comprometre a accelerar al màxim els treballs per acabar al més aviat possible amb l'angoixa de les famílies.

Mentrestant, arreu del món es van anar succeint concentracions de rebuig als atemptats. A Tel Aviv, per exemple, unes 2.000 persones van sortir al carrer per mostrar la seva solidaritat amb França, mentre que les ambaixades franceses de tot el món es van omplir amb rams de flors i altres homenatges. A Berlín, petites espelmes formaven la paraula "París", mentre que les flors omplien l'entrada de les ambaixades de França a Roma, Washington, Praga, Moscou, Oslo, Varsòvia, Sofia, Atenes, Tòquio, Manila, Minsk i Kíev, així com els consulats de Sant Petersburg o San Francisco.

Demà, les escoles de l'àrea de París obriran amb normalitat, tot i que faran un minut de silenci en record a les víctimes. La Unió Europea també ha convocat demà tots els líders europeus a un minut de silenci en senyal de dol.

A Catalunya, ciutadans i institucions es van bolcar a mostrar la seva solidaritat amb el poble francès. Per aquest motiu, es va fer un minut de silenci davant la façana del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van presidir l'acte tot acompanyant el cònsol francès a Barcelona, Edouard Beslay.