L'any que va de «Charlie Hebdo» fins a Bataclan

El gihadisme ha fet tremolar França amb cinc atemptats

15.11.2015 | 07:25
La gent surt de la sala de festes Bataclan després de l´atemptat.

Des de l'atemptat de "Charlie Hebdo", el gihadisme ha atemptat a França 4 vegades: l'atac als militars que vigilaven un centre jueu, l'assassinat d'una dona a París, la decapitació d'un home a Lió i la darrera matança a París

Encara que França compta amb un nombrós historial de morts terroristes als seus carrers amb atemptats perpetrats per comandos d'ultradreta, d'extrema esquerra, independentistes i religiosos, el 2015 s'ha convertit en un any marcat amb sang pel gihadisme. En els primers dies de gener, tres terroristes van llançar un seguit d'atacs a París, els quals tenien com a objetiu la seu del setmanari Charlie Hebdo, una agent de policia i un supermercat jueu.

Es van organitzar en dos comandos i van atacar els objectius de manera independent. El primer el formaven els germans francesos Chérif i Said Kouachi, que armats amb subfusells van entrar a les oficines de la revista i van matar 12 persones, entre elles, dibuixants emblemàtics de la capçalera. Al Qaeda de la península Aràbiga (AQPA) va reivindicar l'atemptat.

Van fugir i es van atrinxerar en una impremta propera a París, on -dos dies després- van ser abatuts. La seva mort es va produir quasi al mateix temps que la d'Amedy Coulibaly, un altre ciutadà francès que en aquests mateixos dies va matar una agent de policia i quatre persones en un supermercat jueu de l'est de París. En el decurs de la presa d'hostatges va ser abatut per les forces especials.

Aquells atemptats, amb un alt contingut simbòlic contra la llibertat de premsa, van generar una reacció de solidaritat espontània a París i a tot el món que les xarxes socials van resumir amb l'etiqueta Je suis Charlie (Jo sóc Charlie).

França ja havia sofert atemptats terroristes amb el fanatisme islamista de fons, per exemple el 2012, quan el llop solitari, el francès d'origen algerià Mohamed Merah va assassinar a Tolosa de Llenguadoc i els seus voltants set persones en diversos dies, quatre d'elles, a les portes d'un col·legi jueu.

Però l'atemptat contra Charlie Hebdo va desfermar una indignació sense precedents a la societat francesa, la qual va sortir al carrer per defensar la seva llibertat.A partir d'aquests atacs, París va elevar el seu nivell d'alerta antiterrorista i va mobilitzar 10.000 militars per protegir França, al mateix temps que grups islamistes com l'Estat Islàmic (EI) multiplicaven les amenaces contra França.

Al febrer, tres militars que custodiaven un centre jueu van ser atacats amb un ganivet per Moussa Coulibaly, un radical de 30 anys que havia estat sotmès a vigilància policial, sense que els agents sospitessin que preparava un atac.

Dos mesos més tard, el 19 d'abril, un estudiant algerià d'informàtica, Sid Ahmed Ghiam, va ser detingut a París en possessió d'armament pesat, com a sospitós d'haver matat una dona i de preparar un atemptat contra una església. Va confessar que també volia atacar un tren.

Això no obstant, el primer atemptat mortal després dels atacs de gener no es va produir fins al 26 de juny, quan el transportista Yassin Salhi va decapitar el seu cap als afores de Lió i va deixar el cos envoltat de banderes de l'EI en una fàbrica química, contra la qual va intentar atemptar abans de ser reduït per un bomber.

El crim es va produir l'endemà passat del dia que l'Assemblea Nacional francesa va aprar una nova llei per ampliar les competències dels serveis secrets, amb menys restriccions per interceptar comunicacions i el focus posat en l'integrisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema